Anar al contingut

Dictáfono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dictáfono
Erro al crear miniatura:
Un Dictaphone.
Erro al crear miniatura:
Thomas Edison dictant en 1907.
Erro al crear miniatura:
Dictáfono.

Un dictáfono és un dispositiu de gravació de sò usat comunament per a gravar un discurs que més vesprada deu reproduir-se o mecanografiarse.

Originalment una marca registrada (Dictaphone) per la Columbia Graphophone Company en 1907 —lo que va obligar a Edison Records a comercialisar la seua versió baix el nom Ediphone—, el nom es va convertir en el terme genèric per a aludir a estos dispositius, especialment a les versions històriques que usaven cilindres fonográficos com a mig de gravació, lo que va ser comuna des de finals de el XIX fins a la primera mitat de el XX, quan els discs de vinil els varen substituir.

Història

[editar | editar còdic]

Poc despuix d'inventar en 1877 el fonógraf, el primer dispositiu capaç de gravar sò, Thomas Edison va pensar que el principal us d'este nou invent seria gravar discursos en l'àmbit empresarial (donada la baixa fidelitat de les primeres versions del fonógraf, la gravació de música no semblava una aplicació important). Alguns dels primers fonógrafs varen aplegar a usar-se aixina, pero no es varen popularisar fins a la producció en massa dels cilindres de cera reutilisables a finals dels anys 1880. La diferenciació entre els dispositius de dictat per a oficines i atres fonógrafs (que solien contar en accessoris per a realisar les gravacions personals) va ser gradual.

L'èxit d'estos aparats en les primeres décades de el XX va ser tal que en 1923 la companyia Columbia Graphophone, principal fabricant d'estos dispositius, va separar la seua divisió de dictáfonos en el nom Dictaphone baix la direcció de C. King Woodbridge, cunyat de George Albert Kimball.

Els micròfons elèctrics varen reemplaçar els métodos de gravació estrictament acústics dels primers dictáfonos a finals de la década de 1930. En 1947, Dictaphone va reemplaçar els cilindres de cera en la seua tecnologia DictaBelt, que tallava una regata mecànica en una cinta de plàstic en lloc d'en la cera del cilindre. Més tarde açò va ser substituït per la gravació en cinta magnètica.

Vore també

[editar | editar còdic]