Diaforita
La diaforita és un mineral de la classe dels sulfur, en argent, plom, sofre i antimoni en la seua composició. Va ser descrita com una espècie mineral a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Neue Hoffnung Gottes, Bräunsdorf, Freiberg, Erzgebirge, Sajonia (Alemània) i també en les mines del districte miner de Příbram, en Bohèmia Central, República Checa, de modo que abdós localitats es consideren cotipos. El nom deriva de la paraula grega diaphoros, distint, en diferenciar-la de la freieslebenita, en la que s'havia confòs,[1] i en la que compartix jaciments. Inicialment es va considerar que abdós minerals eren dimorfos, pero els estudis posteriors varen demostrar que la seua composició quantitativa i la seua estructura eren molt diferents.[2]
Propietats físiques i químiques
La diaforita té lluentor metàlica, encara que a voltes es troba empañada per alteració superficial. Apareix en forma massiva, com a inclusions en atres sulfur o com a cristals de desenroll prismàtic, de morfologia complexa i generalment estriados. La seua composició pot alluntar-se de la fóermula ideal, ya que en l'estructura un àtom d'argent i un atre d'antimoni pot susbstituirse per dos de plom[3] Pot contindre també chicotetes cantitats de coure i de ferro.
Jaciments
La diaforita és un mineral que apareix en freqüència associat a atres sulfosales d'argent, distinguible solament per mig de microscopía de llum reflectida o per mig d'atres tècniques instrumentals. Com a cristals visibles és més rara.[4] Ademés d'en les localitats tipo, s'han trobat eixemplars de bona calitat en Silver tunnel, Brandywine Creek, Vancouver, Columbia Britànica (Canada). En les mines d'argent de Hiendelaencina, Guadalajara (Espanya), es varen trobar durant la seua explotació a mitan del XIX eixemplars de molt bona calitat, que varen ser identificats com freieslebenita, ya que la diaforita encara no havia segut caracterisada com una espècie diferent. Estudis moderns han mostrat que abdós espècies estan presents, en abdós casos en ejemplatres que poden considerar-se entre els millors del món per a cada una d'elles.[5]
Referències
- ↑ Zepharovich, M. V. R.(1871).«Über Diaphorit und Freieslebenit.».Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften, Mathematisch-Naturwissenschaftliche, 63, 130-156..
- ↑ Palache, C., Richmond, W.E. i Winchel, H.(1938).«Crystallographic studies of the sulphosalts: baumhauerite, meneghinite, jordanite, diaphorite, freieslebenite.».American Mineralogist, 23, 821-836..
- ↑ Armbruster, T., Makovicky, E., Berlepsch, P. i Sejkora, J.(2003).«Crystal structure, cation ordering, and polytypic character of diaphorite, Pb2Ag3Sb3S8, a PbS-based structure».European Journal of Mineralogy, 15, 137-146.
- ↑ «Diaphorite. Mindat».
- ↑ Calvo, Miguel i Sevillano, Emilia(1992).«Hiendelaencina».The Mineralogical Record, 23, 241-249.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diaforita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.