Dia de la Classe Obrera Gallega

Dia de la Classe Obrera Gallega

El Dia de la Classe Obrera Gallega () és una commemoració anual no festiva celebrada cada 10 de març per a recordar la mort de dos treballadors gallecs a mans de la policia en Ferrol.

El seu orige està en el 10 de març de 1972, quan la policia franquiste va disparar contra una protesta sindical en les drassanes ferrolanos de l'Empresa Nacional Bazán, a on varen morir dos treballadors de la factoria, Amador Rei i Daniel Boira, i varen resultar ferits al voltant de mig centenar de manifestants. Des d'aquell any, la data és homenajada per les diferents organisacions sindicals de Galícia, reclamant millores socials i laborals.

Història

El 7 de març de 1972 el Sindicat Vertical va firmar en Madrit un conveni interprovincial que no reconeixia les reclamacions dels treballadors de Bazán en Ferrol de dispondre d'un conveni propi. Les factories de Cartagena i Càdis estaven controlades pel Sindicat Vertical, mentres que la de Ferrol lo era per Comissions Obreres (CC. OO.). El 8 de març, en assamblea, els obrers ferrolanos de Bazán varen rebujar l'acort, i varen acordar una nova assamblea de treballadors per al dia 9. L'empresa va respondre despedint a José María Riobó, Manuel Amor Deus, José Díaz Montero, Ramiro Romero, José Miguel Rei i Alfonso Couce, tots ells sindicalistes de Comissions Obreres, i prohibint-los l'accés a la factoria. Ramiro Romero va ser agredit pels guàrdies de seguritat en l'entrada de la drassana en negar-se a firmar la notificació de sanció. La situació genera enfrontaments entre obrers i guàrdies. En saber-se lo ocorregut, la desocupació va ser total. A les nou i mija del matí, uns cinc mil treballadors es varen concentrar per a exigir l'anulació dels acomiadaments i sancions als guàrdies. El director va parlar en els empleats sense aplegar a solucions. Els treballadors varen acordar mantindre's concentrats fins que s'atengueren les seues peticions. A les tres de la vesprada, la direcció de l'empresa va amenaçar en un desestage policial. Front a la negativa dels obrers, a les cinc de la vesprada va carregar la policia, tancant la factoria. Els enfrontaments varen continuar en la ciutat, i es varen escoltar els primers dispars de la policia.

El dia 10 la prensa va informar de lo succeït, del tancament de l'empresa, les càrregues policials i els dispars contra els obrers de la drassana. A les sèt i mija del matí es varen congregar uns quatre mil treballadors front a les portes tancades de Bazán. Varen decidir marchar en manifestació fins al polígon de Caranza, llavors un barri nou en construcció i, allí, es varen unir als treballadors d'ASTANO. Al pas dels folguistes, en la carretera de Castella en l'Avinguda de les Pías, la policia va carregar contra ells, sent resposts en el llançament de pedres. La policia va obrir llavors fòc. Dos obrers varen morir i mig centenar varen resultar ferits. La policia va tindre que retirar-se al quarter, a on varen tindre que defendre's de varis intents d'assalt. Els ferits no varen acodir a l'hospital per por a ser detinguts. En saber-se lo que estava ocorrent, les empreses de la zona varen escomençar a tirar el tancament en solidaritat. El govern va tallar les comunicacions telefòniques i per terra de la ciutat, i un buc de l'Armada es va situar front al Pont de les Pías. Representants dels treballadors es varen entrevistar en el capità de la Zona Marítima del Cantàbric per a evitar una intervenció militar. L'eixèrcit va permanéixer acuartelado i Ferrol és pres per la Guàrdia Civil i la Policia Armada en efectius de León i Valladolit. La desocupació va ser total fins al 20 de març, quan va tornar a obrir Bazán. La notícia va tindre alcanç mundial, i va aparéixer en les portades de The Guardian, Le Monde i The New York Claves.

El balanç va ser de dos folguistes fallits, setze ferits de bala i decenes per atres lesions, cent xixanta despedits, cent un detinguts, xixanta encarcerats i cincuenta y cuatro multats en entre cinquanta mil i doscentes cinquanta mil pessetes. Solament es coneix una image del succés: una fotografia a on es veu els obrers caminant per la carretera de Castella a l'altura del barri de Recimil, uns minuts abans dels fets. Lo succeït el 10 de març de 1972 mai va ser dut als jujats, i ningú va respondre per les dos morts ni pels ferits.

Llegat

Carrer Dez do Marzal, Ferrol.

El carrer, en Recimil front a l'Avinguda dones Pías a on varen tindre lloc els fets, va ser nomenada Dez do Marzal («del Dèu de Març») en 1981. Fins a la construcció del monument als morts i ferits, tots els anys es feya una ofrena floral en el chicotet camp que hi havia entre Recimil i l'Avinguda de les Pías, en el lloc a on varen caure morts els treballadors.

En l'any 1997 el Parlament de Galícia va aprovar per unanimitat una declaració institucional a on feya constar l'especial significat del 10 de març, celebrat per les principals organisacions sindicals de la comunitat autònoma com el Dia de la Classe Obrera Gallega, especialment per Comissions Obreres, puix va anar el sindicat que va demanar la declaració. La commemoració del succés va adquirir ranc oficial en 2006. En l'any 2018 el videógrafo Ángel García i la periodista Marta Corral varen presentar un documental titulat ¡Açò cau!, fent alusió al crit de guerra que s'escoltava en els anys 1970 en els carrers de Ferrol. La película arreplega els testimonis de les Mulleres do 72, lluitadores del moviment obrer en busca de la democràcia, fent un reconeiximent en noms i llinages més un eixercici de memòria i de justícia històrica.