Despuix del diluvi (anglés: After the Deluge) o El dia quadragèsim primer (The Forty-First Day) és una pintura a l'oli simboliste de l'artiste anglés George Frederick Watts, exhibida per primera volta com El sol en forma incompleta en el barri londinenc Whitechapel en 1886 i completada en 1891. Mostra una escena del Diluvi universal en l'Arca de Noé, en el que despuix de 40 dies de pluja Noé obri la finestra de la seua Arca per a vore que la pluja ha cessat. Watts va sentir que la societat moderna estava en decliu per la falta de valors morals, i a sovint va pintar obres sobre el tema del Diluvi i la seua neteja dels indignes del món. La pintura pren la forma d'un paisage marí estilisat, dominat per una resplandor solar lluenta que travessa els núvols. Encara que este era un tema que Watts havia descrit anteriorment en El geni de la poesia grega en 1878, Despuix del diluvi va adoptar un enfocament radicalment diferent. En esta pintura pretenia evocar a un Deu monoteiste en l'acte de la creació, pero evitant representar directament al Creador. La pintura inacabada es va exhibir en Whitechapel en 1886, baix el títul intencionalment simplificat de El sol. Watts va treballar en la pintura durant cinc anys més, i la versió completa es va exhibir per primera volta en la New Gallery de Londres en 1891.[1] Entre 1902 i 1906, la pintura es va exhibir en tot el Regne Unit i ara es troba en la colecció de la Galeria Watts en Compton, Surrey. Cóm Watts no inclou Despuix del diluvi en el seu regal a la nació de les que va considerar les seues obres més significatives, no es troba entre les seues pintures més conegudes. No obstant, va ser molt admirat per molts dels artistes companyers de Watts i s'ha citat com una influència en molts atres pintors que varen treballar en les dos décades posteriors a la seua exposició inicial.

Despuix del diluvi

Referències

  1. ↑ Bills, Mark; Bryant, Barbara (2008). G. F. Watts: Victorian Visionary. New Haven, CT: Yale University Press, lk 233