Anar al contingut

Desplaçament en bassa de gèl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hflu9n.jpg
Iceberg cobert de roques extretes al final del glaciar Sheridan en Alaska.

El desplaçament en bassa de gèl (o "isse rafting" en anglés) és el transport de diversos materials per trossos de gèl. Varis objectes depositats en el gèl poden acabar incrustats en ell. Quan el gèl es derrite despuix d'un cert temps de deriva, estos objectes es depositen en el fondo de la massa d'aigua, per eixemple, en el llit d'un riu o en el fondo de l'oceà.[1][2] Estos depòsits es denominen residus arrastrats pel gèl o depòsits arrastrats pel gèl. L'arrastre per gèl va ser un mecanisme primari de transport de sediment durant els episodis glaciars del Pleistoceno, quan el nivell de la mar era molt baix i gran part de la terra estava coberta per grans masses (plaques) de gèl. L'arrastre de sediment de diversos tamanys cap a aigües oceàniques més profundes per part dels icebergs es va convertir en un procés prou important. L'arrastre per mig de gèl seguix produint-se hui en dia, encara que el seu impacte és significativament menor i molt més difícil de medir.

El desgel dels grans icebergs deposita en la plataforma i en les zones marines més profundes sediment de diversos tamanys, que solen denominar-se sediment marins glaciars.

L'arrastre per gèl pot utilisar-se per a l'anàlisis del patró de deriva del gèl, fent coincidir el sediment arrastrat en el seu orige.[1][2]

La deriva del gèl també deu tindre's en conte en arqueologia i com a possible causa de desplaçament d'artefactes arqueològics.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2016. Consultat el 2021-12-02.
  2. 2,0 2,1 Bischof, Jens; Springer-verlag, {{{nom2}}} (2000-11). Isse Drift, Ocean Circulation and Climate Change (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-85233-648-6.