Anar al contingut

Dendrotoxina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
alpha-dendrotoxina, Dendroaspis angusticeps.

Les dendrotoxinas són una classe de neurotoxinas presinápticas produïdes per les serps mamba. Són poderoses bloqueadoras dels canals de potassi (K+) depenents de voltage, per lo que van a incrementar la lliberació de neurotransmisores en les unions neuromusculars.[1] Per la seua elevada selectivitat i potència s'ha provat que són realment útils en l'estudi dels canals de K+ i donada l'existència de fisiopatológias associades a estos poros iònics, es creu que anàlecs de les dendrotoxinas poden tindre potencial terapèutic.[2]

“Dendrotoxina” deriva del nom llatí de les serps del verí de les quals varen ser aïllades: Dendroaspis angusticeps (mamba vert de l'est) i Dendroaspis polylepis (mamba negra).[1] Estes serps es distribuïxen per Etiopia i Somàlia fins a Angola, Zàmbia, Namíbia i suroest africà.[3] En el verí de la mamba verda trobem les dendrotoxinas α, β, γ i δ, mentres que les aïllades de la mamba negra reben el nom de dendrotoxinas I i K.[1]

Estructura

[editar | editar còdic]

Les dendrotoxinas són chicotetes proteïnes de caràcter bàsic que contenen entre 59-61 aminoàcits estabilisats per 3 ponts disulfuro intramoleculares localisats entre les bases de cisteína (Cys): Cys7-Cys57, Cys16-Cys40 i Cys32-Cys53.[4]

La dendrotoxina-α i la dendrotoxina-K són molt similars. Totes posseïxen una semblança en els inhibidors de les serinproteasas, encara que no mostren activitat quantificable anti-proteasa. La semblança de seqüències ha dut a pensar que les dendrotoxinas s'han desenrollat a partir dels inhibidors de les proteasas.[1]

Purificació

[editar | editar còdic]

Les dendrotoxinas són aïllades del verí de D. angusticeps, D. polylepis o D. viridis per filtració en gel seguida de cromatografía d'intercanvi catiónico o HPLC. En les toxines de D. polylepis i D. viridis, devem tindre especial precaució i evitar la contaminació en α-neurotoxinas que bloquegen els receptors de ACo (acetilcolina).[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 F. Bergillos. (2013) Toxinología clínica. Lesions per picadures i mordeduras d'animals. Volum 1.
  2. Jiménez, J. and Muñoz, L. (2018). Toxines de serps en alt potencial terapèutic i el seu us en la biomedicina. [online] Aprendeenlinea.udea.edu.co. Available at: http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/iatreia/article/view/11113/10199 [Accessed 14 Nov. 2018].
  3. C.D Klaassen i J.B. Watkins. (2005) Casarett i Doull.Fonaments de toxicologia.
  4. M.E, Byrnes, V.M. Mahnir,W.R Kem i M.V. (1995) Pennington Synthesis and characterization of dendrotoxin: a potent potassium channel inhibitor. Bentham Science Publisher. Protein and peptide letters vol 1 No 4 pág 239-245
  5. R. Rappuoli i C. Montecucco. (1999) Guidebook to proteins toxins and their use in cell biology. J. Chem. Educ. 76 (1) p 34.