Anar al contingut

Declaració Universal de l'Unesco sobre la Diversitat Cultural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of UNESCO.svg
Bandera de la UNESCO

La Declaració Universal de l'UNESCO sobre la Diversitat Cultural és un document de l'UNESCO adoptat per la Conferència General de la UNESCO el 2 de novembre de 2001. La Declaració, reafirmant els drets humans i llibertats fonamentals de la Declaració Universal de Drets Humans, i afirmant que el respecte de la diversitat de les cultures, la tolerància, el diàlec i la cooperació, en un clima de confiança i d'enteniment mutus, són un dels millors garants de la pau i la seguritat internacionals, aspira a “una major solidaritat fundada en el reconeiximent de la diversitat cultural, en la consciència de l'unitat del gènero humà i en el desenroll dels intercanvis interculturals”.[1]

La Declaració conté quatre parts
  • La primera tracta de l'identitat, diversitat i pluralisme, que proclama en el seu artícul 1 que la diversitat cultural és patrimoni de la humanitat. Allí s'establix una analogia entre la cultura i la naturalea: “Font d'intercanvis, d'innovació i de creativitat, la diversitat cultural és tan necessària per al gènero humà com la diversitat biològica per als organismes vius. En este sentit, constituïx el patrimoni comú de la humanitat i deu ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures.”[2] També es considera que la diversitat cultural és una de les fonts del desenroll, entés no solament en térmens de creiximent econòmic, sino també com a mig d'accés a una existència intelectual, afectiva, moral i espiritual satisfactòria.[3]

La segona part s'ocupa de la relació entre diversitat cultural i drets humans, considerant als drets humans com a garants de la diversitat cultural: “La defensa de la diversitat cultural és un imperatiu ètic, inseparable del respecte de la dignitat de la persona humana. Ella supon el compromís de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals, en particular els drets de les persones que pertanyen a minories i els de els pobles indígenes”. I a això agrega que “Ningú pot invocar la diversitat cultural per a vulnerar els drets humans garantisats pel dret internacional, ni per a llimitar el seu alcanç”.[4]

  • La diversitat cultural i creativitat és el tema de la tercera part, entenent que tota creació té els seus orígens en les tradicions culturals, i al mateix temps es desenrolla plenament en contacte en atres cultures.

La quarta part sobre la diversitat cultural i solidaritat internacional invita a reforçar les capacitats de creació i de difusió a escala mundial

Esta Declaració va ser seguida per la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la UNESCO que va ser adoptada el 20 d'octubre de 2005.

Enllaços

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Portal Unesco
  2. «artícul 1». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2017. Consultat el 30 de setembre de 2017.
  3. «artícul 3». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2017. Consultat el 30 de setembre de 2017.
  4. «artícul 4». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2017. Consultat el 30 de setembre de 2017.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]