Anar al contingut

De Wild.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
De Wild.

Émile Auguste Joseph De Wildeman (Saint-Josse-tingues-Noode, 1866-1947) va ser un botànic belga. De 1883 a 1887, va estudiar farmàcia en l'Universitat lliure de Brusseles. En 1891, va escomençar a treballar com a preparador i curador en el Jardin Botanique National de Belgique, a on més vesprada va ser director. En 1892, va obtindre el doctorat en ciències (supervisor acadèmic Leo Errera) i en 1926 va ser habilitat com a professor.[1]

Es va especialisar en fongos i falagueras.

Algunes publicacions

  • 1897. Prodrome de la flore algologique dones Indes Néerlandaises (Indes Néerlandaises et parties dones territoires de Bornéo et de la Papuasie senar Hollandaises).
  • 1900. Els algues de la flore de Buitenzorg : essai d'unix flore algologique de Java.
  • 1902. Els plantes tropicals de gran culture.
  • 1903. Notices sur dones plantes utiles ou intéressantes de la flore du Congo.
  • 1904. Tuiles végétals. Editor Imprimerie scientifique, 7 p.
  • 1905. Els phanérogames dones Terres Magellaniques. Anvers. 222 p. 23 litogr.
  • 1906. Émile Laurent: esquisse biographique. Editor Société belge de microscopie, 26 p.
  • 1912. À propos du tabac au Congo belge. Editor Ceuterick, 23 p.
  • 1913. Documents pour l'ètude de la geo-botanique congolaise. Brusseles. 26,5×18,5 cm, 406 p. + 116 planches
  • 1914. Rubber recueil: eene reeks verhandelingen over rubber, in betrekking tot de botanie, de cultuur, de bereiding en donen handel. Editor De Bussy, 609 p.
  • 1920. Mission forestière et agricole du comte Jacques De Briey au Mayumbe (Congo Belge). Editor Reynaert, 468 p.
  • 1923. Documents pour unix monographie dones espèces africaines du genre Vangueria Juss. Editor Goemaere, 28 p.
  • 1924. Enquête sur l'extension dones cultures indigènes dans els colonies tropicals. Editor Institut colonial international, 31 p.
  • 1938. Sur dones plantes médicinals ou utiles du Mayumbe (Congo Belge). Brusseles. 96 p.
  • 1941. Unix parenté systématique entre dones organismes végétaux garantit-elle unix constitution chimique analogue? Dones propriétés chimiques, pharmacologiques ou industrielles, analogues, de produits végétaux garantissent-elles unix parenté systématique dones organismes producteurs. V. 2-18 de Mémoires de la Classe dones sciences, Académie royale de Belgique: Collection in-8°. Editor Palais acad. 146 p.

Wild. de Wild.

Va tindre una extens producció taxonòmica en l'identificació i nomenament de noves espècies: existixen 4.345 registres IPNI, a novembre de 2016, de tals guanys. Publicava habitualment en : Compt. Rend. Soc. Bot. Belg.; Repert. Spec. Nov. Regni Veg.; Pl. Bequaert.; Ann. Mus. Congo Belge, Bot.; Bull. Jard. Bot. État Bruxelles; Contrib. Fl. Katanga; Bull. Soc. Bot. Belg.; Miss. Em. Laurent; Herbario Horti Thenensis; Meded., Landbouwhogesch, Wageningen; Fl. Afr. Centr.; Bull. Herb. Boissier

Referències

  1. ↑ [1] Taxonomic literature : a selective guide to botanical publications

Enllaços externs