Daphnopsis racemosa
Envira, enirá o ibirá, Embira-De-Sapo (Brasil), Daphnopsis racemosa Griseb és un arbust d'1-3m d'altura, de fullage perennifolio, dioico,[1] És un component abundant del sotobosque dels boscs de l'Uruguay. En alguns llocs creix fòra del bosc, formant xares, lo que sugerix per a alguns investigadors, que en eixos llocs va haver boscs que han segut destruïts.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Fulls simples, alternes,sésiles o subsésiles sense o en un pecíol molt curt), espatuladas, oblanceoladas fins a obovadas, vora plana, sense pèls, d'àpiç retuso i base cordada.[1]Flores en arracades naixen en les parts nuetes de branques i ramillas, blanques verdosas, menudes, florix des de juliol a novembre.Espècie dioica. El frut és una drupa, blanca, de 2-3 cm de diàmetro, fructifica en estiu.[2]Es propaga per llavors i estacas.
Distribució i Hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmica del nordest de la Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay. En l'Uruguay es tracta d'una de les espècies més freqüents en els boscs i és possible trobar-la en gran part del territori nacional. D'acort en Brussa i Grela (2007), “habita tots els tipos de boscs de tot el país, tant cap a les vores com formant part del sotobosque interior”. [3]En l'Argentina es desenrolla sobre sols arenencs en els boscs ribereños del Riu Uruguai i els seus afluents, fins a la Delta del Paraná i en l'Illa Martín García. En Brasil es troba en el Tancat (sensu clapixc), Bosc Atlàntic i Pampa.Specíficamente en els boscs ribereños o de galeria, el bosc Ombrófila (BosquePluvial) i Bosc Ombrófilo Mixt[4][5]
Usos
[editar | editar còdic]La corfa té gran resistència i és molt usada per a nugar.[3] La envira és una espècie apícola, és dir com una de les plantes de les quals les abelles obtenen polen.
La envira té un gran us potencial com a ornamental. Este aspecte ha segut mencionat per varis autors. Per la seua resistència tant al sol ple, com a les gelades, el seu fullage molt atractiu , la possibilitat de ser podada i la seua facilitat de reproducció.[3]Per una atra part pot ser cultivada en zones costeres ya que resistix la salinitat, al vent i a la insolación. [6]
En Uruguay, estes plantes són utilisades per a tractar principalment dolències en els sistemes: digestiu, sensorial i respiratori.[7]
Sinonímia[2]
[editar | editar còdic]Daphnopsis racemosa Griseb. var. leptostachys
Daphnopsis longiracemosa Gilg ex Domke
Daphnopsis umbelluligera Domke
Daphnopsis leguizamonis Lorentz, nom. nud ((abrev.: nom. nud.).
Daphnopsis leguizamonis Griseb. ex Gilg
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Daphnopsis racemosa Griseb. | Museu Jardí Botànic Prof. Atilio Lombardo». jardinbotanico.montevideo.gub.uy. Consultat el 2024-07-24.
- ↑ 2,0 2,1 «Daphnopsis racemosa». Institut de Botànica Darwinion.Labardén 200 i Estanislao del Camp.(B1642HYD) Casella de Correu 22. Sant Isidro – Buenos Aires.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La envira (Daphnopsis racemosa): pionera, nodriça i testic».www.guayubira.org.uy.Consultat el 24 de juliol de 2024.
- ↑ «Flora i Funga do Brasil». reflora.jbrj.gov.br. Consultat el 2024-07-24.
- ↑ «Daphnopsis racemosa Griseb.». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 24 Jul 2024. Missouri Botanical Garden - 4344 Shaw Boulevard - Saint Louis, Missouri 63110.
- ↑ Marchesi, Eduardo. «Plantes ornamentals. Espècies Indígenes». Nostra Terra. n. 37 (dic. 1969).
- ↑ «ESTUDIE COMPARATIU DE PLANTES MEDICINALS VINCULADES A TRADICIONS INDÍGENES I EUROPEES EN URUGUAY».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Daphnopsis racemosa.- Descripció taxonómica i botànica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daphnopsis racemosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.