Daphniphyllum macropodum
Daphniphyllum macropodum és un arbust o arbre chicotet que es troba en China, Japó i Coreja . També es troben chicotetes poblacions en les illes Kuriles del sur. La fusta s'utilisa en China en la fabricació de mobles. [1] Es cultiva com planta ornamental, principalment pel seu fullage.
. [2]
Descripció
Daphniphyllum macropodum és un arbre o arbust menut, generalment de 3 - 10 d'altura, pero ocasionalment fins a 20 m d'altura. Té fulls llarcs de 14-25 cm (6-10 plg)cm de llarc per 3-6,5 cm (1-3 plg) d'ample, en brots ( pecíols ) de color roig violàceu i venes visibles. Les fulles estan disposts en una espiral apretada, casi com verticilos en les puntes de les branques. Les branques molt jóvens són roges i es tornen marrons en l'edat; els troncs més vells són de color marró grisáceo. [1] [2]
Com totes les espècies del gènero Daphniphyllum, D. macropodum és una espècie dioica, és dir, les flors masculines i femenines naixen en plantes diferents.[2] Quan es fertilizan les flors femenines, es desenrollen fruts de color marró violàceu ( drupes ), d'aproximadament 1 cm de llarc. [1]
-
Flors masculines - en cultiu en el Jardí Botànic de Birmingham (Regne Unit) -
Flores femenines en Japó
.jpg)
Taxonomia
Daphniphyllum macropodum va ser descrit per primera volta per Friedrich Miquel en 1867. [3] [1] [3] Atres sinònims inclouen D. Màxima humil . ex francés. i Sav. , que també ha segut tractada com a D. macropodum subsp. (o var.) humile, noms no acceptats per la WCSP. [3]
Registre fòssil
Entre la palinoflora sármata del Mioceno mig de la conca de Lavanttal, Àustria, els investigadors han reconegut fermament el polen fòssil de Daphniphyllum. El sediment que conté el polen fòssil de Daphniphyllum s'havia acumulat en un entorn de chapull de terres baixes en vàries unitats de vegetació de boscs mixts de frondoses i coníferes de full perenne i caducifolios que rodejaven la conca del chapull. Els parents clau dels tàxons fòssils trobats en Daphniphyllum estan actualment confinats a ambients templats càlits humits, lo que sugerix un clima subtropical durant el Mioceno mig en Àustria.[4]
Cultiu
D. macropodum, de la mateixa manera que atres espècies del gènero es cultiva com un arbust ornamental de full perenne, quan els seus principals atractius són les seues fulles grans. Es recomana un lloc protegit en un sol humit pero en drenage adequat. Els brots recent sorgits es danyen fàcilment en les gelades. Encara que creix fins a convertir-se en un arbre chicotet en el seu hàbitat natural, en els jardins és més freqüent trobar-ho com un arbust ben ramificat. La propagació es realisa per mig de esqueixos de taló o llavors fresques.[2]
Protecció
En Corea del Sur, en Naejangsan, en el llímit més septentrional de la seua distribució, hi ha un bosc protegit d'estos arbres (gulgeori ;굴거리나무).[5] [6] [7] [8]
Fitoquímica, quimiotaxonomía i farmacognosia
Els ainu de Japó i Siberia sequen els fulls i les fumen. [9]
En China, es cola una decocció de fulls frescs, combinada en cendra de palla i aigua o fulls frescs de carabassa, per a crear una gelatina d'herba. [10]
En Corea, els fulls i la corfa s'utilisen per a la pleuresía aguda, la peritonitis i la diuresis, i l'aigua en que es hervir els fulls també s'utilisa com antihelmíntico en la medicina popular. [5]
Daphniphyllum macropodum s'ha utilisat tradicionalment en Japó com a adorns per al dia d'Any Nou, pero els seus efectes tòxics també varen ser coneguts per la població. Presenta activitat vermicida i també poden causar asma. Un dels principals components, la yuzurimina, causa paràlisis llaugera del sistema nerviós central a concentracions baixes. A concentracions més elevades té una activitat sedante i també causa la relaixació del múscul. Esta activitat es deu als diversos pseudoalcaloides que diferixen d'una espècie a una atra. El contingut també varia en la temporada, les espècies, i la font (és dir, fulls, fruts, etc.)
Estes plantes contenen un grup de pseudoalcaloides en estructura peculiar, molt pròpia i característica dels membres d'este gènero:[11][12]
- a) Pseudoalcaloides tipo Dafnifilina: Tals com la dafnifilina, codafnifilina, dafnifilidina, dafnimacropina, dafmacrina i dafmacropodina.
- b) Pseudoalcaloides tipo Secodafnifilina: S'han reportat la secodafnifilina, homosecodafnifilato de metilo i la dafniteijsmina.
- c) Dafnilactonas
- d) Pseudoalcaloides tipo yuzirimina: Tals com la macrodafnifilama, macrodafnifilidina, i les yuzurimines A-C.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Search for "Daphniphyllum", Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Combined LM and SEM study of the middle Miocene (Sarmatian) palynoflora from the Lavanttal Basin, Àustria: part III. Magnoliophyta 1 – Magnoliales to Fabales, Friðgeir Grímsson, Barbara Meller, Johannes M. Bouchal & Reinhard Zetter, Grana 2015, Vol 54, No. 2,85-128.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «내장산 굴거리나무 군락 (內藏山 굴거리나무 群落) Naejangsan Gulgeoree Tree Grove» (en ko). www.heritage.go.kr. Consultat el 2025-02-06.
- ↑ «Protected Planet | Population of Macropodous Daphniphyllum in Naejangsan Mountain». Protected Planet. Consultat el 2025-02-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Christenhusz et a el, 2017.
- ↑ Longmeimei cooking channel: Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Variation of terpene alkaloids in Daphniphyllum macropodum across plants and tissues (2024) Kaouthar Eljounaidi, et. al. New Phytologist. V.243, N. 1
- ↑ Biosynthesis of daphniphyllum alkaloids (1973) Kazuo T. Suzuki, S. Okuda, +3 authors S. Yamamura. Tetrahedron Letters. DOI:10.1016/S0040-4039(01)95717-XCorpus ANEU: 96585826
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daphniphyllum macropodum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.