Anar al contingut

Dakkar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Dakkar (en harari : ደከር Däkär), també coneguda com Dakar, o Deker, va ser una històrica ciutat musulmana ubicada en l'actual Etiopia oriental. Va servir com la primera capital del Sultanato de Adel despuix de la seua fundació a principis de el XV per Sabr ad-Din III.[1]

El croniste de el XVI Arab Faqih sugerix en la seua crònica "Futuh al-Habasha" que Dakkar estava molt prop d'Harrar.[2] Enrico Cerulli, Bahru Zewde i atres historiadors identifiquen a Dakkar com ubicada a un quilómetro al surest de Harrar.[3][4][5][6][7][8] No obstant, Richard Pankhurst afirma que la ciutat estava situada prop del poble de Funyan Bira al suroest de Harar i G. W. B. Huntingford creu que estava en el poble de Chinaksen prop de Jijiga.[9][10]

Història

[editar | editar còdic]

Es desconeix l'ubicació exacta de la ciutat i s'han sugerit vàries ubicacions. Pero en general s'accepta que la ciutat estava en algun lloc del replanell de Harrar. La ciutat va ser establida a principis de el XV per Sabr ad-Din III despuix de retornar del seu exili en Yemen. La ciutat es trobava a lo llarc de la ruta comercial a Zeila i va servir com a sèu real dels sultans de la dinastia Walashma.[11] No obstant, en 1471 Emir Laday Usman va marchar a Dakkar i va prendre el poder. Pero Usman no va destituir al sultà del seu càrrec i, en canvi, li va otorgar un lloc ceremonial mentres conservava el poder real per a sí mateixa. Adel va quedar baix el liderage de la poderosa aristocràcia regional que governava des del palau d'un sultà nominal.[12][13][14]

En 1478, l'emperador etíope Eskander va invadir Adal i va marchar cap a Dakkar, a on va saquejar la ciutat. Totes les seues mesquites i edificis varen ser saquejats i destruïts pels abisinios.[10] La ciutat també va ser saquejada durant les incursions de l'emperador Lebna Dengel en Adel, que posteriorment varen arrasar la residència del sultà Muhammad ibn Azhar ad-Din.[15]


Despuix de la mort de Mahfuz, Adel cauria en una crisis successòria, que resultaria en l'ascensió del sultà Abu Bakr ibn Muhammad. El sultà Abu Bakr va traslladar la capital de Adel a Harrar en 1520.[16][17] Segons els informes, Dakkar estava rodejada de muralles a fins de el XVI.[18] Segons els registres harari, durant les invasions del poble oromo, Dakkar va ser destruïda junt en atres estats com Gidaya i Hargaya.[19][20] Antoine d'Abbadie senyala que els barentos (subgrup dels oromo) havien ocupat Dakkar del clan Bursuuk, a els qui havien integrat en la seua mitologia.[21][22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dakar, Encyclopedia Aethiopica.
  2. Chekroun, Amelie. Harar as the capital city of the Barr Saʿd ad-Dīn (first half of the 16th century): from its emergence to its fortification, Annales d'Éthiopie, p. 28.
  3. Fani, Sara. Scribal Practices in Arabic Manuscripts from Ethiopia: The ʿAjamization of Scribal Practices in Fuṣḥā and ʿAjamī Manuscripts from Harar, University of Copenhagen, p. 148.
  4. Mordechai, Abir (2013-10-28). Ethiopia and the Ret Siga The Rise and Decline of the Solomonic Dynasty and Muslim European Rivalry in the Region, Taylor & Francis, p. 27. ISBN 9781136280900.
  5. Zewde, Bahru (1998). A Short History of Ethiopia and the Horn, Addis Ababa University, p. 74.
  6. Cerulli, Enrico. Islam yesterday and today, p. 156.
  7. Braukamper, Ulrich (2002). Islamic History and Culture in Southern Ethiopia, LitVerlag, p. 114. ISBN 9783825856717.
  8. Cambridge History of Africa, Cambridge University Press, p. 149.
  9. Huntingford, G.W.B (1955). ARABIC INSCRIPTIONS IN SOUTHERN ETHIOPIA, Antiquity Publications, p. 233.
  10. 10,0 10,1 Pankhurst, Richard (1982). History Of Ethiopian Towns, p. 49. ISBN 9783515032049.
  11. Pankhurst, Richard (1997). The Ethiopian Borderlands Essays in Regional History from Ancient Claves to the End of the 18th Century, Ret Siga Press, p. 165. ISBN 9780932415196.
  12. (2007).Basic Reference.Oxford University Press.Oxford:28
    167.Consultat el 2012-04-27.
  13. Hassan. The Oromo of Ethiopia, 1500-1850, University of London, pp. 24–25.
  14. (2007).Basic Reference.AGCEEP.USA:28
    217–229.doi:10.1017/S0020743800063145.Consultat el 2012-04-27.
  15. Ullendorff, Edward (1960). The Ethiopians; an Introduction to Country and People, Oxford University Press, p. 72.
  16. (2015).Cahiers d'Études africaines.(219)
    569–586.doi:10.4000/etudesafricaines.18225.
  17. (1991).Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft.Harrassowitz Verlag.141(2)
    376–386.
  18. Mercier, Héloïse. Writing and rewriting history from Harar to Awsa : a reappraisal of the Taʾrīkh al-mulūk, Annales d'Éthiopie, p. 55.
  19. (1997).Sudanic Africa.Brill.8
  20. Nur b. Mugahid, Encyclopedia Aethiopica.
  21. Cahiers d’études africaines.(219)
    569–586.ISSN 0008-0055.doi:10.4000/etudesafricaines.18225.
  22. Abbadie, Antoine d' (1890). Géographie de l'Ethiopie: ce que j'ai entendu, faisant suite à ce que j'ai vu (en fr), Mesnil, pp. 307.


Referències

[editar | editar còdic]