Daeodon
Daeodon (del Grec, daios "hostil", "terrible" i odon "dent") és un gènero extint de mamífer artiodàctil entelodóntido que va habitar Amèrica del Nort entre 29 a 15.9 millons d'anys arrere durant les época del Oligoceno i el Mioceno. L'espècie tipo és Daeodon shoshonensis, l'últim i més gran dels entelodóntidos; els adults d'esta espècie posseïen cràneus d'al voltant de 90 centímetros de llarc. El seu ranc es va estendre a lo llarc de tots els Estats Units pero mai va anar particularment abundant.
Etimologia
[editar | editar còdic]Encara que no es va especificar en la descripció original de Cope, el nom Daeodon ve de les paraules gregues daios que significa "hostil" o "terrible", i odon que significa "dent".[1]
Classificació
[editar | editar còdic]El gènero Daeodon va ser nomenat pel anatomista i paleontòlec nortamericà Edward Drinker Cope en 1878, ell ho va classificar com un perissodàctil i pensava que estava cercanamente relacionat en "Menodus".[2] Esta classificació es va mantindre fins a la publicació de "Elotherium" calkinsi en 1905,[3] un animal molt similar i molt més complet trobat en les mateixes roques, el qual va ser reinterpretat com una nova espècie de Daeodon per Peterson (1909).[4] Açò va dur a la seua reclassificació com un membre de la família Entelodontidae. Les relacions exactes entre Daeodon i atres entelodóntidos no són ben enteses, alguns autors consideren que posseïx una major similitut morfològica a Paraenteolodon d'Àsia en lloc dels entelodóntidos nortamericans que ho varen precedir, com Archaeotherium, #lo que evidenciaria que Daeodon era descendent d'una migració de grans entelodóntidos asiàtics cap a Norteamérica durant el Oligoceno superior;[5] no obstant, l'existència de #espècimen de Archaeotherium que mostren característiques reminiscentes a aquelles presents tant en Paraentelodon com en Daeodon suscita la possibilitat de que abdós gèneros en realitat descendixquen d'un ancestro comú nortamericà.[6][7]
Espècies
[editar | editar còdic]Lower_Miocene_of_Nebraska.jpg){kind=link}
L'espècie tipo de Daeodon és D. shoshonensis, basada en un fragment de mandíbula inferior trobada en la formació geològica John Day d'Oregó. Moltes atres espècies varen ser assignades a este gènero en les décades subsecuentes, tal com és el cas de D. calkinsi, D. mento [8] i D. minor .[9] Des de 1945 s'havia sugerit que atres dos tàxons eren en realitat sinònims de Daeodon,[10] pero la formalisació d'esta atribució no es va portar a terme fins a la publicació de Lucas et al. (1998).[5] Ammodon leidyanum, nomenat pel rival de Cope, Othniel Charles Marsh i Dinohyus hollandi,[11] un esquelet complet trobat en el Jaciment de fòssils d'Àgata en Nebraska,[12] varen resultar ser indistinguibles l'u de l'atre i a la seua volta abdós eren indistinguibles de D. shoshonensis.[5] Les atres espècies de Daeodon reconegudes anteriorment també varen ser sinonimizadas en D. shoshonensis[5] en l'excepció de D. calkinsi, la qual va ser exclosa del gènero Daeodon. Eixe mateix any, un entelodóntido poc conegut, Boochoerus humerosum també va ser sinonimizado en Daeodon per Foss & Fremd (1998) i encara que es va mantindre com una espècie distinta, els autors varen senyalar que les diferències que varen trobar podrien ser explicades per variabilitat entre individus, entre poblacions o dimorfisme sexual.[13]
Descripció
[editar | editar còdic]Daeodon shoshonensis és el entelodóntido més gran conegut,[5] els adults tenien cràneus d'al voltant de 90 centímetros de llarc i alcançaven 1,80 metros d'altura als muscles.[4] Es diferencia d'atres entelodóntidos per un conjunt únic de característiques dentals, la forma i el relativament menut tamany de les proyeccions òssees de les seues galtes comparades a les de Archaeotherium, el menut tamany de la "barruga" òssea en la seua barbeta (varia de menuda a absent en els individus coneguts) aixina com característiques de la seua carp i tarso i la fusió dels ossos de la seua cama inferior.[4][7][14] Com tots els entelodóntidos, les seues extremitats eren llargues i primes i els ossos de la gobanella estaven fusionats en un solament[14][5] i solament tenia dos dits en cada pata;[5][4] el seu coll era relativament grácil comparat en el tamany del seu cap, la qual era sostinguda majorment per músculs i tendons ancorats a les altes espines de les vèrtebres toràciques, les quals semejaban aquelles dels bisontes i el rinoceront blanc.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brown (1954). Composition of scientific words: A manual of methods and a lexicon of materials for the practice of logotechnics, Smithsonian Institution Press. ISBN 978-0874740011.
- ↑ (1878).Paleontological Bulletin.30
- 1-16.
- ↑ (1905).Bull. Dept. Geology, Univ. Califòrnia.4
- 132-134.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (1909).Memoirs of the Carnegie Museum.4(3)
- 41-158.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Lucas, S.G., Emry, R.J., and Foss, S.I. (1998). "Taxonomy and distribution of Daeodon, an Oligocene-Miocene entelodont (Mammalia: Artiodactyla) from North America." Proceedings of the Biological Society of Washington, 111(2): 425-435.
- ↑ (2001).Paleobios.21
- 53.
- ↑ 7,0 7,1 Donald R. Prothero (2007). The Evolution of Artiodactyls, JHU Press.
- ↑ (1926).Bulletin of the Museum of Comparative Zoology.67
- 447-467.
- ↑ (1932).Journal of Mammalogy.13
- 358-362.
- ↑ (1945).Bulletin of the American Museum of Natural History.85
- 1-350.
- ↑ (1905b).Science.22
- 719.
- ↑ (1905a).Science.22
- 211-212.
- ↑ (1998).Dakoterra.5
- 6372.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Effinger (1998). «Entelodontidae», Janis, C. M., Scott, K. M. & Jacobs, L. L. (ed.). Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals., Cambridge University Press.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Daeodon.