Anar al contingut

Dactylogyrus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dactylogyrus

Dactylogyrus és un gènero de platelmintos monogeneos de l'Orde Dactylogyrida i Família Dactylogyridae del com es coneixen més de 900 espècies. La seua distribució és cosmopolita, incloent els Estats postsoviéticos (25%), China (19.5%), Norteamérica (15%), Europa (exclutendo els Estats postsoviéticos; 12%), Àfrica (11.5%), Subcontinent indi (8%), Surest Asiàtic (6.5%), Orient Mig (2%) i Japó (1%).[1] Són paràsits patógenos importants dels peixos, especialment de les carpes, podent causar quantioses pèrdues en cultius, especialment de alevines. Infecten les brànquies.[2]

Espècies

Entre les espècies descrites, es destaquen:

  • D. achmerowi (Gussev, 1955)
  • D. anchoratus (Dujardin, 1845)
  • D. crassus (Kulwiec, 1927)
  • D. extensus (Mueller and Van Cleave, 1932)
  • D. minutus (Kulwiec, 1927)
  • D. mrazaki (Ergens and Dulmaa, 1969)
  • D. vastator (Musselius, 1987)
  • D.yinwenyingae (Gussev, 1962)

Sent D. crassus i D. vastator els més importants econòmicament.

Descripció

Les espècies del gènero Dactylogyrus no solen superar els 2 mm de llongitut. En l'extrem anterior, o prohaptor, tenen una ventosa oral poc desenrollada (o absent), dos parells de taques oculars i dos o més lòbuls cefàlics, constituïts per orificis laterals chicotets o ventoses, junt en acúmulos de glándulas cefàliques, que segreguen substàncies adhesives. Tenen també un orgue de fixació posterior, denominat opistohaptor, que està proveït d'1 parell de ganchos grans (ancores o hamuli), entre els que hi ha una barra conectora dorsal, a voltes una barra ventral adicional i 7 parells de ganchos marginals. Ademés, la seua faringe és redonejada, o llaugerament elipsoidal, i d'ella partixen branques intestinals que confluïxen posteriorment; no presentant divertículs intestinals. Són hermafroditas i tant l'ovari com el testícul (postovárico) són llaugerament allargats o redonejats. Tenen un conducte vaginal únic, que s'obri generalment en l'extrem dret del cos i glándulas vitelogenas considerablement desenrollades, que ocupen des de la faringe fins al començ del haptor. L'orgue copulador està quitinizado i constituït per un cirro i una peça accessòria.[2]

Vore també

Referències

  1. «A catalogue of the nominal species of the monogenean genus Dactylogyrus Diesing, 1850 and their host genera».Systematic Parasitology.35(1)
    3–48.ISSN 0165-5752.doi:10.1007/bf00012180.Consultat el 2022-12-15.
  2. 2,0 2,1 Corder del Campillo (1999). Parasitología veterinària, Madrit: Mc. Graw Hill, pp. 855-857. ISBN 84-486-0236-6.