Dacsa Olotón
Dacsa Olotón és una varietat tradicional de dacsa cultivat en la Serra Mixe regió de Mèxic, especialment en el poble de Totontepec Vila de Morelos . Se li coneix localment com olotón i ha segut cultivat per agricultors indígenes durant mils d'anys.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Esta varietat creix inusualment alta (promdio de 2,55 metros) i té raïls aérees que secretan un moc que gotea al voltant de la planta. Esta secreció recolza el creiximent de bactèries simbiòtiques que fixen nitrogen i aixina fertilizan la planta.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Un equip d'investigadors liderat per Alan Bennett de la UC Davis ha demostrat que el secret de l'èxit de la dacsa residix en les seues raïls aérees: collars de tubos del tamany d'un dit, de color roig ruibarp, que rodegen el talle.Gràcies a estos microorganismes, la dacsa pot autofertilizarse extraent nitrogen directament de l'aire circumdant.[1]
Existix interés comercial i científic en esta varietat, i s'està investigant la seua genètica per a desenrollar atres varietats autofertilisants que reduirien o eliminarien la necessitat d'atres fertilisants. Un equip de l'Universitat de Califòrnia, Davis està treballant en açò baix els auspicis del Protocol de Nagoya, l'objectiu del qual és fomentar la distribució equitativa dels beneficis de dita biodiversitat.[1]
Biopiratería
[editar | editar còdic]Esta dacsa en produir els seus propis nutrients s'ha vist envolt en un cas a on una empresa internacional Mars, Incorporated s'apropie dels seus drets de palés en un acort en la comunitat de Totontepec Vila Morelos, un acort en el qual solament se'ls donava a la comunitat de Totontepec un 1%, pese a ser una llavor perfeccionada per les comunitats indígenes que habiten en les selves i boscs de boira de la serra mixe.[2]
Per a evitar que les grans companyies abusen del seu poder econòmic i s'aprofiten dels múltiples buits llegals que hi ha, sis institucions mexicanes(2022) –entre les que es troben l'UNAM i l'Institut Nacional d'Investigacions Forestals Agrícoles i Pecuàries (INIFAP) participen en un proyecte en la Conacyt ,ara SECIHTI, cridat Protecció de la Propietat Intelectual Social del Caràcter Fixació Biològica de Nitrogen de la Dacsa Olotón.[2] L'objectiu és descriure esta planta a detall, registrar-la en el Catàlec Nacional de Varietats Vegetals i concedir-li l'autoria intelectual de la seua capacitat fijadora de nitrogen als productors mixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ed Yong«The Wonder Plant That Could Slash Fertilizer Use».The Atlantic.
- ↑ 2,0 2,1 Omar Paramo. «Dacsa olotón, en la mira d'empreses transnacionals» (en és). Gasseta UNAM. Consultat el 2025-11-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maíz Olotón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.