DNIS
El Servici d'identificació de número marcat (DNIS per les seues sigles en anglés) és un servici venut per les empreses de telecomunicacions a clients corporatius que els permet determinar qué número de teléfon va ser marcat pel client. Açò és útil per a determinar cóm respondre a una cridada entrante. La central envia un número DNIS al sistema telefònic del client durant l'establiment de cridada. El número DNIS és normalment de 4 a 10 dígits de llongitut.[1]
Qualsevol número DID (Marcació interna directa) tindrà un DNIS. Est és el número enviat des de l'oficina central de la PBX (Private branch exchange), dient al sistema telefònic que es va marcar el número.
Per eixemple, una empresa pot tindre un número gratuït de teléfon diferent per a cada llínea de productes que ven. Si un call center gestiona cridades de vàries llínees de productes, la Central telefònica que rep la cridada pot analisar el DNIS i respondre en una salutació gravada apropiada. Una empresa també pot utilisar varis números de teléfon gratuïts per a atendre al client en diferents idiomes, per ad açò cada idioma s'associa en un número gratuït dedicat.
En els sistemes IVR, el DNIS s'utilisa com a informació de enrutamiento per a fins de despaig, per a determinar qué seqüència de comandos o servici deu ser eixecutat segons el número marcat per a aplegar a la plataforma IVR . Per eixemple, 0906 123 4567 i 0906 123 4568 poden conectar-se al mateix "IVR", pero un número pot ser requerit per a proporcionar un servici de la competència i l'atre podria ser una llínea d'informació. El DNIS és lo que distinguix a estes llínees entre sí i, per tant, el IVR sabrà qué servici deu proporcionar a la persona que crida.
Referències
- ↑ «Guia pràctica per a centre de cridades». Consultat el 2-12-24.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «DNIS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.