Dònes de la Bauhaus
La Bauhaus va ser vista com una institució acadèmica progressista, ya que va declarar l'igualtat entre els sexes i va acceptar estudiants masculins i femenins en els seus programes.[1] Durant una época en la que a les dònes se'ls va negar l'entrada a les acadèmies d'art formals, la Bauhaus els va brindar un nivell sense precedents d'oportunitats tant per a l'educació com per al desenroll artístic, encara que generalment solament en el teixit i atres camps considerats apropiats per a les dònes en eixe moment.[2][3]
La Bauhaus va ser fundada per l'arquitecte Walter Gropius en 1919 i va estar en funcionament fins a 1933. El principal objectiu de l'escola era l'unificació de les arts.[4] La Bauhaus va ensenyar una combinació de belles arts, artesania i arts industrials, i teoria del disseny en la finalitat de produir artistes que estigueren equipats per a crear obres pràctiques i estèticament agradables per a atendre a un món cada volta més industrialisat.[4] L'escola va tindre un impacte significatiu en el desenroll de l'art, l'arquitectura, el disseny gràfic, el disseny d'interiors, el disseny industrial i la tipografia.
Breu història de la Bauhaus
A l'inici de la Bauhaus, l'escola estava ubicada en la ciutat de Weimar.[4] En el seu any inaugural, es varen postular més estudiants dònes que estudiants varons. Els estudiants acceptats provenien de diversos antecedents socioeconòmics i educatius.[1]
El pla d'estudis va escomençar en una introducció tècnica a les arts a través d'un estudi de materials, teoria del color i relacions formals destinades a preparar als estudiants per als seus estudis posteriors en programes especialisats.[4]
Inicialment, la majoria de les estudiants s'especialisaven en les disciplines del teixit o la ceràmica. No obstant, a mida que alvançava la Bauhaus, es va encorajar a les estudiants a especialisar-se en atres programes també. Este canvi va ser facilitat principalment per l'artiste hongarés radical, László Moholy-Nagy, qui es va convertir en part de l'administració de la Bauhaus en 1923.[5]
En 1925, la Bauhaus es va traslladar a Dessau, a on Gropius va dissenyar un nou edifici per a l'escola que encarnava la teoria del disseny fonamental de la Bauhaus.[4] En 1928, Gropius va deixar el càrrec de director i va ser succeït per l'arquitecte Hannes Meyer.
Uns anys més vesprada, el govern municipal cada volta més conservador va obligar a Meyer a renunciar i ho va reemplaçar en Ludwig Mies van der Rohe.[4] En 1932, l'escola es va traslladar novament a Berlín.
Pels canvis d'ubicació i liderage, els objectius artístics i polítics de l'escola Bauhaus varen canviar contínuament, lo que va contribuir a l'inestabilitat financera de l'escola.[4] Per la creixent pressió política del governe nazi antimodernista, la Bauhaus va tancar les seues portes en 1933.[4]
Algunes artistes femenines clau
Anni Albers va créixer en una família acomodada i es va interessar per les arts visuals a una edat primerenca. Va produir molts dels seus propis dibuixos i pintures, mentres estudiava en l'artiste impressioniste Martin Brandenburg. A pesar de les opinions tradicionals de la seua família, va deixar la vida domèstica per a seguir una carrera en l'art.[4][6] Albers va assistir a la Bauhaus quan era una jove estudiant en 1922, a on es va especialisar en teixit.[6] En la seua carrera, va fusionar en èxit l'artesania textil en la producció industrial i el disseny moderniste abstracte, lo que va dur unitat a les tres àrees.[2] Albers va morir el 9 de maig de 1994.
La pintora Marianne Brandt es va convertir en la primera dòna admesa en el programa de metalúrgia de la Bauhaus. Brandt va estudiar en Moholy-Nagy i finalment va ser nomenat assistent de taller. Brandt va terminar succeint a Moholy-Nagy com a director d'estudi del taller en 1928.[4] Els seus dissenys industrials per a objectes domèstics han segut reconeguts com a expressions icòniques de l'estètica Bauhaus.[4]
Ànima Siedhoff-Buscher va assistir a la Bauhaus de 1922 a 1925, a on va estudiar escultura i teoria del color en Josef Hartwig i Paul Klee. Finalment, Buscher es va convertir en un exitosa dissenyadora de joguets.[2] Els seus treballs més exitosos varen incloure una llínea de nines. Buscher va morir el 25 de setembre de 1944 en un bombardeig prop de Frankfurt.
Friedl Dicker va assistir a la Bauhaus de 1919 a 1923, a on va participar en els tallers de disseny textil, gravat, encuadernación i tipografia. Dicker es va destacar en l'escola, aixina com en la seua carrera professional. Va tindre especial èxit en els camps de la pintura, la joyeria i el disseny de vestuari, aixina com en el disseny d'interiors.[2] Dicker va morir el 9 d'octubre de 1944 en el camp de concentració d'Auschwitz.
Irene massa va escomençar a assistir a la Bauhaus en 1920, a on va estudiar en els tallers d'escultura, pintura i teatre. massa era l'única escultora de l'escola. Encara que mai es va graduar de la Bauhaus, va tindre una carrera exitosa, ya que va guanyar fama pels seus dissenys escènics i de vestuari per a teatres i películes.[2] Va desenrollar un disseny d'escenari circular, que va ser patentat en 1922.
Marguerite Friedlaender-Wildenhain va ser la primera mestra d'alfarería alemana en completar el seu examen d'aprenentage. Va establir un exitós taller en Ámsterdam abans de partir cap als Estats Units en els anys 1940.[2] Després va conseguir una exitosa carrera en Califòrnia.[2]
Gertrud Grunow va desenrollar teories sobre la relació entre sò, color i moviment. Grunow va ensenyar en la Bauhaus de 1919 a 1923, a on va impartir classes de dansa, música i "harmonisació pràctica".[2] Inicialment va ser amprada com a mestra assistent, pero finalment es va convertir en l'única mestra de forma femenina en l'escola. Va morir abans del finde la guerra, l'11 de juny de 1944.
Dörte Helm va estudiar en la Kunsthochschule Kassel, l'Escola d'Art Gran Ducal Sajón, Weimar i va assistir en 1919 a la Bauhaus, a on va ser aprenenta en el taller de murals i textils. En 1922 va aprovar l'examen d'oficial com a pintora decorativa front a la Cambra d'Artesania de Weimar. En 1921 va participar en el proyecte de: Haus Sommerfeld de Gropius, va realisar una cortina d'aplicació i va treballar com a consultora en el disseny d'interiors. 1922/1923 va treballar en el taller de teixit i en 1923 en l'encàrrec expositiu de l'exposició Bauhaus, a la que va contribuir en un biombo textil de quatre parts i un tapís geomètric. Treballa des de 1924 en Rostock i des de 1932 en Hamburc. A partir de 1933, la Llei de la Cambra de Cultura del Reich li va prohibir treballar professionalment per la seua condició de "mitat judeua", pero va continuar en el seu treball lliterari baix un pseudónimo. Va morir el 24 de febrer de 1941 en Hamburc.
Florence Henri va assistir al principi a la Bauhaus, a on va estudiar en el taller de pintura. No obstant, es va inscriure en un curs de fotografia d'estiu impartit per Moholy-Nagy. En 1928, Henri va deixar de pintar i va deixar l'escola. Finalment va establir un exitós estudi de fotografia en París.[2] En la seua carrera, Henri es va centrar principalment en la fotografia de vanguarda.
La ceramista Grete Heymann-Loebenstein va aplegar a la Bauhaus en una educació prèvia en les arts i finalment va trobar l'èxit professional.[2] En 1923, va establir els Tallers Hael de Ceràmica Artística, que era un negoci molt lucratiu, fins al seu tancament forçós i venda en 1933. Finalment, es va mudar a Anglaterra, a on va continuar produint ceràmiques i pintures, que varen ser elogiades en el Londres de la posguerra.[2]
L'artista textil holandesa Kitty van der Mijll Dekker va estudiar en la Bauhaus des de 1929 fins a 1932. Va morir el 6 de decembre de 2004. El seu disseny de 1935 per a un pany de cuina encara s'està produint per al TextielMuseum en Tilburg.[7][8]
Per la seua banda, Lucia Moholy es va formar com a fotógrafa i va capturar moltes imàgens que són essencials per a l'història documentada de la Bauhaus.[2] També va ser esposa del mestre, László Moholy-Nagy.[2] Durant la seua carrera, ella i el seu espós experimenten en diferents processos en el quarto obscur, com el fotograma.
Lilly Reich tenia experiència prèvia treballant en brodats i va dissenyar una varietat de roba i mobles. En 1932, se li va demanar que ensenyara en la Bauhaus i dirigira el taller de disseny d'interiors. Encara que la Bauhaus es va tancar poc despuix, Reich va continuar tenint una exitosa carrera com a dissenyador d'interiors.[2]
La pintora Lou Scheper va assistir a la Bauhaus en 1920. Va estudiar pintura mural en l'escola i va desenrollar una llarga carrera com a pintora, ilustradora de llibres per a chiquets i dissenyadora arquitectònica.[2] També va continuar en els camps del disseny teatral, l'ilustració i la teoria del color despuix de deixar l'escola en 1922.[5]
Grete Stern va assistir a la Bauhaus de 1930 a 1933, a on va estudiar i després va ensenyar fotografia. Més alvance en la seua carrera, va establir una pràctica de fotografia en la seua companyera fotógrafa de la Bauhaus, Ellen Rosenberg.[2] Pel clima polític de l'Alemània Nazi, Stern va emigrar a Argentina.
Gunta Stölzl va assistir a la Bauhaus, a on va estudiar teixit i textils. Despuix de graduar-se del seu programa, Stölzl va retornar per a dirigir el taller de teixit en 1926. Es va convertir en la primera cap oficial de departament i va ser l'única mestra en l'escola.[2] Stölzl va jugar un paper crucial en el desenroll del taller de teixit de l'escola, ya que es va centrar en dissenyar i teixir textils abstractes per a us comercial i industrial.[4]
Beatriz O. Gautier va ser integrant de la Bauhaus. De pare mexicà i mare francesa, va emigrar des de França a Alemània per a estudiar en la Bauhaus. arquitecta de professió per la Sorbona, Gautier va adaptar el llenguage de la Bauhaus al disseny industrial, sobretot en proyectes del paisage i artefactuals. Va retornar a Mèxic per la tensa situació en Europa i va continuar la seua vida com a dissenyadora, catedràtica i dramaturga, treballant junt en Martha Arellano en la creació d'escenografies.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2017-04-04 (en en-GB).
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 «Review of Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design, Ulrike Müller».Woman's Art Journal.31(2)
- 55–57.
- ↑ «The Other Art History: The Forgotten Women of Bauhaus». Artspace.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Winton. «The Bauhaus, 1919–1933 | Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art». The Met's Heilbrunn Timeline of Art History. Consultat el 2017-04-04.
- ↑ 5,0 5,1 «[2]». Consultat el 2017-04-04.
- ↑ 6,0 6,1 «Josef and Anni Albers Foundation». www. albersfoundation. org. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2022. Consultat el 2017-04-04.
- ↑ «Kitty van der Mijll Dekker» (en nl). RKD. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «Kitty van der Mijll Dekker Bauhaus Glass Cloth» (en en). TextielMuseum. Consultat el 2020-11-15.
Bibliografia
- Baumhoff, Anja. El món de gènero de la Bauhaus. La política del poder en el primer institut d'art de la República de Weimar, 1919-1931. Frankfurt i Nova York: Peter Lang, 2001.ISBN 3-631-37945-5
- Cimino, Eric. Student Life at the Bauhaus, 1919–1933, M. A. Thesis, UMass-Boston, 2003, Chapter 6 ("Women at the Bauhaus").
- Otto, Elizabeth i Patrick Rössler. Cossos Bauhaus: gènero, sexualitat i cultura corporal en la llegendària escola d'art del Modernisme. Londres: Bloomsbury, 2019.ISBN 9781501344770
- Otto, Elizabeth i Patrick Rössler. Dònes de la Bauhaus: una perspectiva global. Londres: Herbert Press, 2019.ISBN 9781912217960
- Rössler, Patrick. Bauhaus Mädels. Colónia: Taschen, 2019.ISBN 9783836563536
- Hervás i Heras, Josenia. Les dònes de la Bauhaus: de lo bidimensional a l'espai total. Buenos Aires: Disseny Editorial, 2015. ISBN 9789873607868
- Hervás i Heras, Josenia i Herrero Cantalapiedra, Esteban (2019). Els inicis de la Bauhaus. Weimar 1919. VAD. Veredes, Arquitectura I divulgació, (1), 34–42. Recuperat a partir de https://veredes.es/vad/index.php/vad/article/view/VAD-01-Los-Inicios-Josenia-Hervas-y-Heras-Esteban-Herrero-Cantal
Bibliografia adicional
- Stölzl, Walter Gropius i les dònes de la Bauhaus per Geoffrey Bunting en Art Daily, 26 de setembre de 2019
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mujeres de la Bauhaus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.