Dígrafs i trígrafos

En informàtica, dígrafs i trígrafos són la seqüència de 2 i 3 caràcters respectivament, els quals apareixen en el còdic font d'un programa en el qual el llenguage de programació tracta a dita seqüència de caràcters (dígraf o trígrafo) com si fora només un.

Existixen vàries raons per a l'us de trígafos i dígrafs: alguns teclats poden no contindre tot el joc de caràcters del llenguage, l'ingrés de caràcters especials pot ser que siga dificultoso, alguns editors de text pot ser que reserven alguns caràcters per a un us especial, algunes pàgines de còdic EBCDIC no soporten caràcters com { i }, etc.

Història

El joc de caràcters bàsic del llenguage de programació C inclou 9 caràcters que no estan dins de la norma ISO 646. Açò pot ser un problema en escriure còdic quan el teclat que s'està usant no soporta algun d'eixos 9 caràcters extres. Per lo que el comité del ANSI C va inventar els trígrafos per a poder escriure còdic usant teclats que soportaren qualsevol versió de l'estàndart ISO 646.

Implementacions

Els trígrafos no són comunament trobats llevat en els test de compiladors. Alguns compiladors tenen una opció per a desactivar el reconeiximent dels trígrafos, o be, tenen deshabilitado dit reconeiximent per defecte pero tenen una opció per a activar-ho. També alguns compiladors llancen una advertència quan troben trígrafos en el còdic font. Borland disponia d'un programa separat, el preprocesador de trígrafos, que era usat només quan es desijava processar els trígrafos, el motiu d'açò va ser per a maximizar la velocitat al moment de compilar.