Díaz de Vargas

El llinage Díaz de Vargas és compost del patronímico Díaz i del toponímic Vargas. Díaz (llinage) és un antic linaje castellà que significa fill de Dia, de Diago o de Diego i sorgix en numerosos llocs de la península ibèrica ya des de l'Edat Mija.

Vargas és un llinage toponímic que alguns posen com a lloc d'orige en la localitat del mateix nom en la comarca de la Sagra en Toledo i uns atres la de Vargas (Cantàbria) de la vall de Toranzo. És més llògica la segona puix és més antiga i anterior a l'any 1083 quan Iván de Vargas va ser el reconquistador de Madrit que va donar orige a la Casa de Vargas en els seus numerosos linajes Vargas i en el Palau dels Vargas (Casa de Camp) i el Palau dels Vargas (Madrit).

D'Iván varen sorgir atres branques, com la dels Yáñez de Vargas conquistadors de Toledo, la branca de l'Higuera de Vargas d'Extremadura, la dels Vargas-Machuca conquistadors de Jerez de la Frontera en 1232, els Pérez de Vargas del repartiment de Sevilla en 1248 i una atra més que es va assentar en Huelva.

Una branca del linaje Díaz de Vargas naix en Sevilla a mitan del xiv, en raïl d'arbre en Diego Rodrigo de Vargas, fill de Pedro Fernández i net de Garci Pérez de Vargas, conquistador de Sevilla, d'ella varen sorgir després els senyors de Fuen Real en Pedro Díaz de Vargas i Venegas.

Va existir una atra branca en Penilla (Santiurde de Toranzo) a on en 1621, Pedro Díaz de Vargas, Majordom de l'iglésia de Sant Andrés, dona a Juan de Vargas, mestre de cantería, una obra en l'iglésia. Allí existix una làpida d'Antonio de Vargas i Villegas i el seu germà Francisco. Prop de la citada parròquia està la casa solar en l'escut en pedra tallat de Vargas i Villegas. A finals del XVII, Antonio de Vargas i Villegas, Senyor i Parent Major de la casa té per esposa a Juana de Ceballos Escalante, Senyora de les Cases de Ceballos de Carandía, Abad de Sant Julián de Pagazanes, Senyora de les cases d'Escalante en Santander i en Vargas, Senyora del Pou i Barca del Passage de Robledo en el Pas, i única Patrona de Sant Martín de Carandía.

Una atra branca naix en el Capità Gonzalo Díaz de Vargas i Vellerino, natural de la vila d'Huelva en l'Andalusia i fill llegítim de Francisco Díaz Bellerino i d'Isabel de Vargas, conquistador en Nova Espanya i Regidor de la ciutat de Pobla dels Àngels, al que en 1538 l'Emperador Carlos V li va concedir escut propi en armes: en camp d'azur, sèt roeles d'or, i per divisa un pelícano esgarrant-se el pit. Va tindre Gonzalo al seu fill Francisco Díaz de Vargas i est va tindre a Antonio de Vargas Villanueva i sèt fills més Díaz de Vargas dels quals alguns varen deure retornar a la Península.

Títuls del Regne

Els títuls de noblea del linaje Díaz de Vargas originaris de la vall de Buelna varen ser:

• Pedro Dumenge González del Rivero i Díaz de Vargas, I Marqués de Mont Castro i Llanahermosa.
• Francisco de Ceballos i Díaz de Vargas, I Marqués de Torrelavega.
• Miguel Díaz de Vargas i Enríquez de Lluna, X Comte de Torrevelarde.

Atres títuls del Regne de la Casa de Vargas: La Casa de Vargas va entrar en l'història d'Espanya des del VIII. Varen participar en la reconquista d'Espanya i en la conquista del Nou Món i varen ostentar més de 70 títuls del Regne en este llinage, sent alguns d'ells:

• Fermín Francisco de Carvajal i Vargas, Duc de Sant Carlos en 1784.
• Francisco Antolín de Vargas i Lezama, Marques de Vargas en 1700.
• Pedro de Vargas-Machuca i Dávila, Marques de Vargas-Machuca 1782.
• Felipe Vargas-Zúñiga de la Calçada, Comte de l'Oliva de Plasencia 1612.
• María Josefa de Contreras i Vargas Machuca, VII comtesa d'Alcudia i Marquesa de Camp Fort.
• María Victoria O'Donnell i Vargas, XI Marquesa d'Altamira.
• Francisco Calderón de Vargas Camargo, II comte de l'Oliva.
• Antonio de Vargas-Zúñiga i Montero d'Espinosa, n. 1904, II Marqués de Sèt Iglésies.
• Francisco Javier Pérez de Vargas i Tavira, Comte de Gràcia Real 1796.
• José Muñoz-Vargas i Sainz de Vicuña. Comte de Bulnes.
• Martín Ruiz d'Avendaño i Vargas de la Lama, Comte dels Villares.
• Diego de Vargas Zapata el Marquesado de la Nava de Barcinas 1700.
• Juan de Vargas, Vescomte de Cerralvo en 1632.
• Diego de Vargas Manrique i Ayala, I Vescomte de Linares en 1628.
• Fadrique de Vargas Manrique de Valéncia, I Marqués de Sant Vicente del Barco 1629.
• Ignacio Moreno de Vargas, I Marqués de la Serrezuela 1690.

Linaje del Valle de Buelna

La branca originària de la vall de Buelna (Cantàbria) va tindre varis del linaje per Mata, Sant Feliços a on varen ser canteros i el solar d'Els Corrals de Buelna, a on va fundar el mayorazgo de la Rasilla per el XIV en Juan Díaz de Vargas casat en Catalina de Quijano, d'els qui descendixen els Comtes de Torre Velarde. Eixa mateixa branca es creu és la de Gonzalo el Conquistador de Nova Espanya.

Del linaje en Buelna existixen varis cavallers com a don Pedro Dumenge González del Rivero i Díaz de Vargas, Marqués de Mont Castro i Llanahermosa, natural dels Corrals de Buelna, ingrés en l'Orde de Calatrava en 1745.

Cavallers de Carlos III del linaje varen ser: Hilario González de Rivas i González Salmó Díaz de Vargas i González Llac, 1831 EXP.2084 i el seu germà Nicolás González de Rivas i González Salmó Díaz de Vargas i González Llac, 1828 EXP.1968.

També del mateix linaje varen provar la seua noblea en la Sala d'Hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolit en els anys indicats: Don Eugenio i Don Matías Díaz de Vargas, naturals dels Corrals de Buelna; Don Angel Díaz de Vargas (1729); Don Miguel Díaz de Vargas; i Don Manuel i Donya Gertrudis Díaz de Vargas (1795).

Armes: Escut partit: 1.°, en camp d'argent, un lleó rampante de gules, de la garra dreta del qual pender un bastó d'or, perfilat de sabre, i bordura de gules, en cinc flors de lis d'or, una en cap i dos en cada flanc, i 2.°, en camp d'argent, quatre faixes onejades d'azur.

Branca del Valle de Carriedo

Eugenio Díaz de Vargas i Gómez de Quijano va aplegar a la vall de Carriedo com a mèdic cirugià a finals del sigle XVIII. El seu pare Andrés Díaz de Vargas apareix també com a cirugià del lloc dels Tojos en el Catastre d'Ensenar i percebia 120 ducados. El seu yayo Miguel Díaz de Vargas també cirugià en Sant Miguel d'Aguayo (Reinosa) Els Díaz de Vargas originaris de Buelna eren Fidalcs Notori i estaven en vàries generacions emparentant en els Quijano i varen tindre el Mayorazgo de la Rasilla.

Eugenio va obtindre Real Recapte d'Hidalguía en la Real Chancillería de Valladolit en R. P. del 4 d'octubre de 1791. Fill d'Andrés Díaz de Vargas i Barahona i Josefa Gómez de Quijano i Garrido. Net patern de Miguel Díaz de Vargas i Fernández (Els Corrals 1657) i de Águeda Barahona. Bisnieto d'Agustín Díaz de Vargas i de Manuela Fernández i de Matías Barahona i Felipa Díez, veïns de Valderredible. Tercer net de Pedro Díaz de Vargas i de María d'Herrera abdós naturals i veïns de Buelna.

Eugenio Díaz de Vargas Fallix l'1 d'octubre de 1804 en Villafufre als 70 anys, viudo de Bernarda Gómez de Villafufre i Gómez d'Arce, deixa per hereus al seu fill Antonio Díaz de Vargas i Gómez de Villafufre casat en Dorotea Gómez de Travesedo i als seus nets Román i Jorge llegítims fills de María Gómez d'Arce i de Jorge Díaz de Vargas i Gómez de Villafufre ya difunt, veïns de Bárcena de Carriedo. En 1804 va fer inventari de bens i va testar en Villafufre de la vall de Carriedo fent-se repartiment de bens el 12 de decembre de 1807 per valor net de 18 628 reals de vellón, entre ells la seua casa del lloc de Casares en Villafufre en el seu hórreo i horta, tancada per davant a calç i vora, taxada en 4546 reals.