Anar al contingut

Cynosurus echinatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
grama estrelada (Cynosurus echinatus)

La grama estrelada (Cynosurus echinatus) és una espècie de plantes de la família de les poàcees. És originària de l'Europa Mediterrànea, pero s'ha estés pel restant d'Europa i atres parts del món.[1]


Descripció

Herba anual, de brots plans, erectes, de 10-50 cm d'altura. Fulles lineares planes de 3-9 mm d'esgambi. Espiguilles llargament aristadas de dos tipos (fèrtils i estèrils), de 8-10 mm de llongitut, en vàries flors que es disponen formant una panícula densa i unilateral de fins a 4 cm de llongitut. Frut del mateix tipo que els cereals (cariopsis). Florix en primavera i estiu.[2]

Hàbitat

Molt freqüent en melojares i pinades, aixina com en els clars dels mateixos. Es tracta d'una planta apetecible per al ganado.

Taxonomia

Cynosurus echinatus va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 72–73. 1753.[1]

Etimologia

Cynosurus: nom genèric que deriva de les paraules gregues κυνός kynos, "gos" i de ουρά oura, "coa", referint-se a la forma de la panícula.[3]

echinatus: epítet llatí que significa "espinós"

Citologia

Número de cromosomes de Cynosurus echinatus (Fam. Gramineae) i tàxons infraespecífics: 2n=14[4]

Sinonímia
  • Falona echinata (L.) Dumort.
  • Phalona echinata (L.) Dumort.[1]
  • Chrysurus echinatus (L.) P.Beauv.
  • Chrysurus giganteus Tingues.
  • Cynosurus castagnei Jord. ex Martrin-Donos
  • Cynosurus giganteus Nyman
  • Cynosurus hystrix Pomel
  • Cynosurus pygmaeus Porta
  • Phalona castagnei Fourr.[5][6]

Noms comuns

  • Castellà: coa de gos (4), grama estrelada.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cynosurus echinatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de febrer de 2013.
  2. ↑ Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos, Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
  3. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 26 de giner de 2010.
  4. ↑ Breu nota sobre a cariológica d'algunes gramineas portugueses. Gardé, A. (1951) Genét. Ibér. 3: 145-153
  5. ↑ Cynosurus echinatus en PlantList
  6. ↑ «Cynosurus echinatus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de giner de 2014.
  7. ↑ «Cynosurus echinatus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de giner de 2014.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Döll, J. C. 1878. Gramineae II. Stipaceae, Agrostideae, Pappophoreae, Chlorideae, Avenaceae, Festucaceae. 2(3A): 1–160, t. 1–43. In C. F. P. von Martius (ed.) Fl. Bras.. F. Fleischer, Monachii & Lipsiae. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  3. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Àfrica 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
  6. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Kucera, C. L. 1998. The Grasses of Missouri 305 pp., University of Missouri Press, Colòmbia.
  8. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  1. Moore, D. M. 1968. The vascular flora of the Falkland Islands. Brit. Antarc. Surv. Sci. Rep. 60: 1–202, 1–6 pls.
  2. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.