Curva de duració general
La curva de duració general és una curva de freqüències acumulades que indica el percentage de temps durant el qual la mida d'un fenomen ha segut igualat o excedit en un periodo de temps i són utilisades en les ciències de l'ingenieria per a fer una estimació raonable de l'intensitat, duració i freqüència dels fenomens naturals com a pluja, vent, sol o cabal a que estaran exposts les obres construïdes per l'home. Els diagrames estan basats en l'Anàlisis de freqüència acumulada que a la seua volta es basa en l'interpretació estadística de séries de medicions fetes en un periodo extens de temps.
La curva de variació estacional és una forma d'ordenar, en forma conjunta, el resultat de les duració generals dels valors mensuals de la variable en estudi.
Successos a tipificar
[editar | editar còdic]
En hidrologia i meteorologia s'estudien dos tipos de freqüències:[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- valors mijos a lo llarc d'extensos periodos de temps (precipitacions anuals, cabals anuals, etc)
- valors de curt periodo de temps que representen successos màxims, mínims, en general extrems. (Cabals màxims diaris, instantàneus, precipitacions màximes diàries, 2 dies, etc).
Les diferències entre abdós són:[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- La duració. Els primers són per extensos periodos de temps i, pel contrari, els segons són valors casi instantàneus d'una variable.
- Els segons són independents entre sí (una ramassada pot seguir a un atre, o no), mentres que dels primers no esperem variacions abruptes en el llarc determini (no hi ha anys plujosos tots els anys).
- Els primers utilisen totes les senyes existents, els segons solament alguns.
- Els segons interessen per a prevore fenomens extrems de baixa freqüència, com a cabals màxims d'un riu en el periodo d'us d'un pont.
- Els primers interessen per a prevore usos "normals" del fenomen, com per a regular la derivació d'aigües de rec en un riu o canal.
Elaboració
[editar | editar còdic]Després d'obtindre i fer les correccions necessàries d'una série de medicions del fenomen, per eixemple el cabal d'un riu (m³/s) en el més de novembre a lo llarc de 20 anys. El diagrama d'esta série de medicions es diu hidrograma.
| Any | 1927 | 1928 | 1929 | 1930 | 1931 | 1932 | 1933 | 1934 | 1935 | 1936 | 1937 | 1938 | 1939 | 1940 | 1941 | 1942 | 1943 | 1944 | 1945 | 1946 |
| Cabal (m³/s) | 582 | 216 | 311 | 370 | 333 | 485 | 334 | 307 | 265 | 361 | 451 | 391 | 351 | 332 | 529 | 229 | 281 | 726 | 417 | 421 |
Després se'ls ordena segons el cabal en orde creixent:
| Cabal (m³/s) | 216 | 229 | 265 | 281 | 307 | 311 | 332 | 333 | 334 | 351 | 361 | 370 | 391 | 417 | 421 | 451 | 485 | 529 | 582 | 726 |
El ranc entre el cabal mínim i el cabal màxim es dividix en trams d'igual duració (en este cas 50 m³/s) i es conta les voltes que la medició queda en eixe ranc.
| Ranc (m³/s) | 200-249 | 250-299 | 300-349 | 350-399 | 400-449 | 450-499 | 500-549 | 550-599 | 600-649 | 650-699 | 700-749 |
| casos | 2 | 2 | 5 | 4 | 2 | 2 | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 |
La freqüència representa la provabilitat de que eixe succés ocórrega.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Curva de duración general» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.