Anar al contingut

Cursus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore curse.
Archiu:Stonehenge-cursus-stukeley.jpg
Cursus de Stonehenge, dibuixat per William Stukeley en 1740.

Cursus va ser el nom donat pels primers arqueòlecs britànics, tals com William Stukeley, als grans montículs de terra paralels en sangues externes, que ells pensaven eren antigues pistes romanes de carreres, d'ahí el nom llatí cursus, que significa "carrera". Actualment es creu que són construccions neolíticas i representen algunes de les més antigues estructures monumentals prehistòriques de les illes britàniques;[1] els cursus poden haver tingut una funció ceremonial.

Descripció

[editar | editar còdic]

Varien en llongitut des de 50 metros a casi 10 quilómetros i la distància entre els moviments de terra paralels pot ser de fins a 100 metros. Els bancs en els extrems terminals tanquen el cursus.

És estrany trobar elements de l'época i tradicionalment s'ha pensat que els cursus varen ser utilisats com a avingudes procesionales. A sovint s'alineen respecte a la posició de túmulos allargats i túmulos de montícul preexistentes i semblen ignorar les dificultats del terreny. El Cursus de Dorset, el major eixemple conegut, creua un riu i tres valls a lo llarc de la seua discórrer a través de Cranborne Chase. S'ha conjeturado que es varen utilisar en ritualés relacionats en el cult als antepassats, que seguixen les alliniacions astronòmiques o que varen servir com a zones de amortiguamiento entre el mig i l'ocupació ceremonial. Estudis més recents han revaluado l'interpretació original i argumenten que en realitat eren utilisats per a les competicions ceremoniales. Les troballes de puntes de fleches en els extrems terminals sugerixen que el tir en arc i la caça eren importants per als constructors i que la duració del cursus pot haver reflectit el seu us com a camp de proves per als jóvens que aplegaven a l'edat adulta. Existixen paralelismes antropològics per a esta interpretació.

Principals eixemples

[editar | editar còdic]

Els eixemples inclouen els quatre cursuses en Rudston (Yorkshire), en Fornham All Saints (Suffolk), el Cleaven Dyke en Perthshire i el cursus de Dorset.[2] Un eixemple notable és el cursus de Stonehenge, a la vista del círcul de pedra més famós, en terres pertanyents al entorn de Stonehenge del National Trust.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. McOmish, 1999
  2. Champion, 2005

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Campbell, C. (direcció) (2009). Arqueologia. Els jaciments arqueològics i els tesors culturals més importants del món, primera edició, China: Blume. ISBN 978-84-8076-837-5.
  • «The Enigmatic Cursus» (en anglés). Megalithic Portal. A. Burnham.
  • C.Michael Hogan (2008) Fetteresso Fieldnotes (en anglés), The Modern Antiquarian [1]
  • David McOmish, Cursus: solving a 6,000-year-old puzle (en anglés), British Archaeology, Issue no 69, March 2003, editor Simon Denison ISSN 1357-4442 [2]
  • Gerald S. Hawkins (with John B. White), Stonehenge Decoded (en anglés) Doubleday & Co Inc, Garden City, NY (1965)


Referències

[editar | editar còdic]