Anar al contingut

Cupressus gigantea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ciprer del Tibet (Cupressus gigantea)


El ciprer del Tibet o Cupressus gigantea és una espècie de conífera de la família Cupressaceae, que es troba en Àsia. És endèmica del Tibet - China.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de fins a 45 m d'altura, tronc de 3 (-6) m de diàmetro; ramillas densament dispostes, a sovint no glaucas i robustes, per lo general de 4 ànguls, rara volta cilíndriques, les últimes caigudes, 1.5-2 mm de diam. Fulls estrets, en 4 files, glaucas, escamosas, en camellones o estovades (menguante) i en una glándula redonejada abaxial central. Cons de llavors usualment glaucos, oblongo-globoso, 1.5-2 × 1.3-1.6 cm; escamas de les pinyes en al voltant de 12, en numeroses llavors; bràctees en un prominent mucrón gran, lliure en l'àpiç. Té un número de cromosomas de 2 n = 22.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en les pistes de montanya, a lo llarc dels rius, a una altitut de 3000-3400 metros en Xizang.

Ciprer Rei

[editar | editar còdic]

El major eixemplar conegut és el famós Ciprer Rei, d'uns 50 metros d'altura, 5,8 metros de diàmetro, 670 m² en l'àrea de proyecció la corona, i en una edat calculada de 2.600 anys.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cupressus gigantea va ser descrita per W.C.Cheng & L.K.Fu i publicat en Acta Phytotaxonomica Sinica 13(4): 85–86, pl. 16, f. 1. 1975.[2]

Etimologia

Cupressus és el nom latino del ciprer que d'acort en alguns autors prové de "Cyprus" (Chipre), d'a on és natiu i creix selvat.

gigantea: epítet llatí que significa "enorme, jagant".

Sinonímia
  • Cupressus torulosa var. gigantea (W.C.Cheng & L.K.Fu) Farjon[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. en Flora de China
  2. «Cupressus gigantea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de giner de 2013.
  3. Cupressus gigantea en PlantList/
  4. «Cupressus gigantea». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 31 de giner de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 1999. Fl. China 4: 1–453. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.