Cunico (aleació)
Cunico és una aleació de coure (Cu), níquel (Ni), i cobalt (Co). L'aleació té el mateix coeficient de dilatació llineal que certs tipos de vidre, i per lo tant és un material ideal per a sagellat d'unions vidre-metal, com els conectors metàlics externs de peras i vàlvules termoiòniques. Té propietats magnètiques i pot ser utilisat per a la fabricació d'imans permanents.[1] Els principals productors són Powdertech Corporation i Carboloy Inc.[2]
Alnico, Fernico o Cunife són atres aleacions multicomponente que posseïxen propietats similars.
Composició i propietats
editar- Cunico I té una composició de 50% Cu, 21% Ni, i 29% de Co.[3]
Per les seues propietats de remanencia magnètica (B= 0,34 tesla= 3400 Gauss i de coercitividad magnètica (H= 54000 Amperi-tornada/metro= 680 oersted) és utilisada per a la construcció d'imans. La temperatura de Curie de Cunico és de 860 °C i el seu resistividad és de 2,4·10-7 Ω·m[4]
Aplicacions
editarCunico s'ampra des de fa més de 50 anys en la fabricació d'accessoris i peces per a fins militars i per a les indústries nuclear i petroquímica.[5] S'utilisen estes aleacions a on es requerix un camp magnètic permanent i no és possible l'ocupació d'electroimanes.[6]
Referències
editar- ↑ Electrotècnia. Cicles formatius. Peter Bastian. Edicions AKAL, 2001. ISBN 8446013460. Pág. 524.
- ↑ Woldman's engineering alloys. Materials data séries. Norman Emme Woldman, John P. Frick. ASM International, 2000. ISBN 0871706911. Pág. 323.
- ↑ Cobalt monograph. Centre d'information du cobalt, Battelle Memorial Institute, 1960. Pág. 318.
- ↑ Introducció a la ciència i ingenieria dels materials, Volum 2. William D. Callister jr., Editorial Reverté, 1996. ISBN 8429172521. Pág. 705.
- ↑ Cunico products (en anglés).
- ↑ Modern physical metallurgy and materials engineering: science, process, applications. Referex Engineering. R. E. Smallman, Ray J. Bishop. Butterworth-Heinemann, 1999. ISBN 0750645644. Pág.191.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cunico (aleación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.