Cultura de Milograd
La cultura de Milograd va florir durant la primera Edat del Ferro, del sigle Plantilla:SIGLO a el Plantilla:SIGLO a. C., en el territori de les modernes Bielorússia i Ucrània.
No està clar quin grup humà la va desenrollar, si be en ocasions s'associa al bàltic.[1]
Extensió
[editar | editar còdic]La cultura es va estendre per les conques del Prípiat i del Dniéper superior, entre Berezina i Ros.
El seu nom deriva de la ciutat de Milograd, situada a la vora del Dniéper, en el Raión de Réchytsa i la Província de Gómel, en Bielorússia. Les cultures lindantes varen ser: la de la ceràmica de llínea i la cultura del Dniéper-Donets, al nort; la cultura Jujnovo, a l'est; la cultura Chernolis, al sur; i la cultura pomerana, a l'oest.
Assentaments
[editar | editar còdic]La cultura de Milograd es pot dividir en dos grups: el del Prípiat i el de l'alt Dniéper.[2] El grup del Dniéper es trobava a uns 2-5 km de la fèrtil marge dreta del Dniéper i a 10 km o més de la marge esquerra, pantanosa. El grup de Prípiat es va instalar en els tossals de les marismas del Prípiat, que sense dubte utilisava com a lloc de refugi.
Els assentaments estaven protegits per murs de fusta i terra, a voltes en varis murs independents (Haroshki, Milograd.[3]
Les cases eren redones, ovalades o rectangulars i tenien una superfície de 12 a 16 m². Algunes estaven parcialment enterrades (les del grup de Prípiat) i tenien finestres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marija Gimbutas (1963). The Balts (en anglais), Londres: Thames and Hudson.
- ↑ Sergei Evgenevich Rassadin (2005). Milogradskaja kultura: areal, chronologia, etnos (La culture de Milograd: région, chronologie, ethnie) (en russe), Minsk.
- ↑ M.I. Lochenkov (2011). Gorodischtscha milogradskoj kultury na territorii Belarusi (els fortifications de la culture de Milograd en Biélorussie) (en biélorusse), Minsk.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Milograd» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.