Anar al contingut

Cultura de Chernoles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultures arqueològiques, Europa de l'est, mediats del sigle VIII a. C.

La cultura de Chernoles o la cultura de la Selva Negra[1] (Чорноліська культура) és una unitat arqueològica de l'Edat del Ferro que data del c.1025–700 a. C. Estava ubicat en l'estepa forestal entre els rius Dniéper i Dniéster, en el Bosc Negre (Чорний ліс) del Óblast de Kirovogrado en l'Ucrània central. Esta ubicació correspon a a on Heródoto va colocar més vesprada als seus llauros escitas. A partir del 200 a. C., la cultura va ser invadida per l'arribada de colon germànics i celtas a la regió.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els assentaments dels chernoleses inclouen llocs oberts i també llocs fortificados rodejats per múltiples bancs i sangues. Les cases eren habitualment vivendes de superfície i de tamany considerable, uns 10 x 6 m. Els artefactes trobats en els assentaments inclouen astrals de pedra i bronze, armes, adorns de bronze i ferramentes de ferro. El blat, l'ordi i la dacseta cultivats eren aliments bàsics. L'economia era agrícola, en ganaderia. Els artefactes de bronze indiquen un contacte significatiu en els nómades escitas, i les troballes de ceràmica més fina sugerixen contacte en les colónies gregues de Tracia i el Mar Negra. Els habitants practicaven sepelis espirituals: inhumaació baix túmulos i cremació en urnes (esta última va predominar en periodos posteriors).

Desenrolle

[editar | editar còdic]

El periodo clàssic de Chernoles va terminar al voltant del 500 a. C., corresponent a una simplificació de la cultura material, interpretada com una pauperizaació deguda a la dominació política de les comunitats dels boscs i les estepas per part dels escitas. En estes últimes etapes, pot vore's un aument d'assentaments fortificados, potser representant una mida defensiva contra els nómades (en muralles de terra, sangues i murs de fusta). A pesar de les dificultats, la densitat d'assentaments va aumentar i les tradicions socioculturals varen continuar.

  1. Ellen D. Reeder, Esther Jacobson, Scythian gold: treasures from ancient Ukraine. Sant Antonio Museum of Art - 1999 - p. 352

 

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]