Anar al contingut

Cultura Guangala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cap de ceràmica de la cultura Guangala

Cultura Guangala és el nom donat a una série de señoríos que varen ocupar les costes de l'actual Equador, des del nort del perfil costanero de l'actual Manabí fins al port de Chanduy en la península de Santa Elena, aplegant fins a les cordilleres de Chongón i Colonche en la província de Paján de l'actual Província de Manabí.

Història i característiques

Etapes de desenroll

La cultura Guangala va existir durant el periodo Desenrolle Regional entre els anys 500 A.C. a 500 D.C. Este periodo es caracterisa per la formació d'una série de grups culturals que es poden denominar per la seua organisació social, com "señoríos" en cada u dels quals, molt provablement, un dels senyors es va elevar a major ranc, conservant als demés dins d'un territori determinat baix el seu domini. Comparant els señoríos entre sí, hi ha elements suficients per a senyalar fronteres culturals perque existixen marcades diferències, encara que també tenen vàries traces en comuna. Els linderos culturals que determina l'arqueologia a través dels vestigis materials mai permetran parlar de fronteres exactes o formació de "nacionalitats".

Ceràmica

En la ceràmica utilitària existix gran similitut morfològica en tots els grups de la costa. En canvi, hi ha marcades diferències en les escultures siguen antropomorfas o zoomorfas. Es troben també manifestacions patològiques o de malformacions congènites aixina com una abundància de figures que reflectixen les activitats del home en la vida quotidiana. La decoració policroma aplega a la seua màxima expressió, sobretot en les cultures de la zona central de la costa: Guangala, Baïa i Jama-Coaque.

Varen fabricar gorcs globulars i senzilles per a us domèstic i decorades en pintura roja. Les usades per a fins ceremoniales ho varen constituir: copes, compoteras dobles, vasijas de vora ampla, recipients chicotets de formes diverses. En ceràmica també varen fabricar instruments musicals com silbatos, sagells i ocarines. Estrada va classificar les estatuillas d'esta cultura en dos classes: A i B, en les que es representen a la dòna en posició assentada i en unes atres sostenint a un chiquet en els seus braços. Les figures masculines generalment estan nuetes, algunes en taparrabo, i adornades en aretes i collars múltiples i en les mans en la cintura en tatuages o pintura corporal. Les figures femenines i masculines complixen la funció de silbato. A l'altura dels omoplatos es pot observar dos forats per a on ix l'aire emetent un sò musical per dos chicotetes cámara esfèriques que varen ser insertades en l'interior del cos de la figura. La ceràmica és alisada i polida, color groc ocre.

Textils

La textilería aplega a desenrollar-se àmpliament a evidenciar-se la varietat i la seua calitat en la decoració dels paraments de les figures ceràmiques i en les improntes deixades en l'interior de les figures huecas. S'utilisaven teixits per a donar cos a les escultures que eren molejades i modelades. En la cocció de les figures es cremava el péntol de teixit que s'havia deixat en l'interior. La metalisteria va aplegar al seu apogeu en este periodo.

Concha i pedra

Els treballs en closca mare perla (Pinctada mazatlánica) són únics. Predominen els pendents de les més diverses formes. De caragols chicotets varen fabricar depòsits per a almagasenar calç cridats lliptas, varen ser tallats formant dissenys geomètrics i aus marines. De la colmena dels caragols, varen fer azadones. De pedra andesita varen fer astrals, metates i mans de moldre. Atres objectes són els pesos de ret, chicotets pulidores de ceràmica i esferes en recalat en la part central, usades com boleadoras, en la cacera de chicotetes aus. Metalúrgia. El coure és el primer metal que s'ampra en les cultures de la costa equatoriana. El home de la cultura Guangala, és el primer en usar-ho. Al final d'este periodo es comença a treballar en atres metals com l'or i el platí. Es varen fabricar hams de coure de divers tamany, de la mateixa manera que de closca Pinctada mazatlánica. Estatuilla de ceràmica antropomorfo femení. Com a vestimenta té una chicoteta falda. És un figurín silbato que en la part superior del cap presenta un orifici per a on es bufa.

Economia

La peixca i la caça varen ser elements complementaris d'una economia basada en l'agricultura i la peixca. Per a este periodo s'evidencia una marcada divisió del treball en els diversos grups socials d'un conglomerat humà: peixcadors, agricultors, caçadors, metalúrgics, tejedores, etc. El seu cap evidencia deformació craneal. Les deformacions es generaven per aplicació de tablillas i/o almohadillas nugades en fortes lligam per a pressionar la caixa craneal durant la primerenca chiquea.

Referències