Cultura Condorhuasi

La cultura Condorhuasi es va desenrollar des del 400 a. C. al 700 d. C., principalment en la vall d'Hualfín en lo que actualment és part de la província de Catamarca (Argentina).

Característiques

Vasija antropomorfa Condorhuasi, fase Barrancas.

Presenta similituts en peces ceràmiques de les cultures de La Candelaria ((Argentina) i del Molle (nort de Chile). El que haja segut una cultura pastoril fa supondre que el seu orige es relaciona en les cultures del altiplano del sur de Bolívia.

Sobre la base de variacions en la ceràmica a lo llarc del temps, es distinguixen tres fases cronològiques de desenroll en esta cultura:

• Fase Diable (200 a. C.–200 d. C.): la ceràmica predominant és de color rojós, groguenc o negruzco, de fondo redonejat i sense torres. Les vasijas són globulars i de coll cilíndric, en llínees verticals ondulades. Al mateix temps que esta fase, es desenrolla la ceràmica Vaquerías, en gerros semicilíndricos i recipients modelats que representen figures o caps humans pintats en motius geomètrics.

• Fase Barrancas (200-350 d. C.): gots antropomorfos, zoomorfos i zooantropomorfos freqüentment pintats en dissenys geomètrics blancs.

• Fase Alumbrera (350-500 d. C.): es va desenrollar en la zona d'Alamito. Es caracterisa pels gots modelats, en combinació de colors sobre una pintura roja en grans recipients de ovoidales.

Economia i organisació social

Varen ser essencialment una societat de pastors de flames, en escassa agricultura. Degut a que vivien en comunitats formant llogarets, se supon que varen deure contar en caps que regulaven les llabors productives. Les vivendes eren de planta circular i murs de pedra.