Cuadridimensionalismo

En la filosofia del temps, el cuadridimensionalismo (four dimensionalism, en anglés) és un terme amprat a voltes per a referir-se a una visió del passat, presente i futur simultàneament reals. D'esta manera, intemporalment, existiran dinosauris, persones i (si cap la possibilitat) ciutats en Mart. S'entén que tals coses no existixen «ara», pero sí d'acort en l'analogia de que si estic en Madrit, Londres no existix palpablemente ara, encara que existixca en un atre lloc en l'espai en temps futurs o passats ´pensant que el matí és hui i el futur demà. Esta hipòtesis ha de ser contrastada en el presentismo, el qual sosté que solament el present i lo present tenen existència real. A voltes s'afirma que el cuadridimensionalismo es tracta de presentismo més la Teoria B de J. M. E. McTaggart (en The Unreality of Clave, La irrealidad del temps).

Atres voltes s'usa per a referir-se al punt de vista en que els objectes persistixen, no com un tot, sino a través dels seus "parts temporals".