La Creu del Combatent Voluntari (en francés: Croix du combattant volontaire) és una condecoració militar francesa que va ser creada per a recompensar als combatents voluntaris que varen elegir de forma espontànea servir en una unitat de combat de la guerra de 1939-1945. Existix una condecoració similar per a la Primera Guerra Mundial (Cruz del Combatent Voluntari de la Guerra 1914-1918) i per als que varen participar a la Resistència (Cruz del Combatent Voluntari de la Resistència).

Cruz del Combatent Voluntari

Es va crear un primer moment una creu específica per a la guerra de 1939-1945, ans que esta fora reemplaçada en 1981 per una creu única per a totes les operacions portades a terme des de 1939.

Cruz de Combatent Voluntari de la Guerra de 1939-1945

Esta condecoració és equivalent a la que s'otorgava per als combatents en la Primera Guerra Mundial. Va ser a petició de les associacions de veterans que l'Estat va establir, per mig d'una llei del 4 de febrer de 1953, acompanyada d'un decret d'aplicació del 19 de novembre de 1955, la concessió de la creu de combatent voluntari 1939-1945.

Cinta: de color roig (semblat a la cinta de l'Orde Nacional de la Legió de Honor), en una banda central vert i dos bandes laterals grogues (similar a la cinta de la medalla militar).

Cruz: en l'anvers "RÉPUBLIQUE FRANÇAISE" i en el revers les dates "1939-1945 ".

Cruz de Combatent Voluntari

El decret n°81-844 del 8 de setembre de 1981[1] va crear la creu de combatent voluntari i va retirar la creu de combatent voluntari 1939-1945. Les disposicions relatives a la Creu de Combatent Voluntari varen ser codificades pel Decret n°2016-1903 del 28 de decembre de 2016 relativa a la part reglamentària del Còdic de Pensions d'Invalidea Militar i de Víctimes de Guerra (CPMIVG). Des de l'1 de giner de 2017, estes disposicions varen ser l'objecte dels artículs R352-2 i D352-3 fins a D352-12 de dit artícul.[1]

La medalla està composta d'una creu que té en l'anvers l'inscripció "RÉPUBLIQUE FRANÇAISE" i en el revers "CROIX DU COMBATTANT VOLONTAIRE" suspés d'una cinta idèntica a la de la creu del combatent voluntari 1939-1945. Les operacions en que haja participat el beneficiari es registren en una barra metàlica de color blanc, la llista del qual és la següent:[2]

  • Segona Guerra Mundial 1939-1945;
  • Indochina;
  • Corea;
  • Àfrica del Nort;
  • Missions externes. En este cas, la creu només pot ser otorgada als reclutes que es varen presentar voluntàriament durant la duració llegal del seu servici militar o servici voluntari de llarc determini (VSL) per a participar en una operació externa (OPEX), ademés de, des del decret n°2011-1933 del 22 de decembre de 2011, als reservistas operatius que hagen prestat servici en OPEX (de fet, l'eixida en OPEX constituïx per als reservistas un acte de voluntariat caracterisat). Els titulars d'esta barra també deuen haver servit efectivament en una unitat combatent reconeguda (en térmens de la cantitat d'accions de combat registrades oficialment per a l'unitat).

En qualsevol dels casos, el solicitant de la creu deu tindre en primera instància una targeta de combatent (que dona dret al solicitant a dur la creu de combatent ) emesa per al conflicte o operació en qüestió, i de la Medalla d'Ultramar pertinent en el fermall que correspon, o la medalla commemorativa pertinent en el fermall corresponent.


De la mateixa manera que la Medalla de la Resistència Francesa, la Medalla dels Fugitius i la Medalla Commemorativa dels Servicis Voluntaris en la França Lliure, la Creu de Combatent Voluntari és un títul de guerra i és considerada una referència privilegiada en el marc dels estudis dels expedients proposts per a les órdens nacionals (Orde Nacional de la Legió de Honor i Orde Nacional del Mèrit ) i també per a la Medalla Militar.[2]

Pel número chicotet de persones que podrien ser elegibles a esta condecoració (antics reclutes i reservistas), la Creu de Combatent Voluntari és rara i valorada. A sovint, les solicituts són rebujades per lo difícil que és demostrar la realitat de l'acte de voluntariat. Açò permet que la Creu del Combatent Voluntari conserve tot el seu valor, tenint en conte que té un una miqueta dels tres valors de la Legió de Honor (el roig de la cinta), la Medalla Militar (el groc i el vert) i la Creu de Guerra (el motiu de l'espasa que apareix en el mòdul i la seua calitat de creu).[3]

Per a mantindre estos requisits qualitatius, els expedients de solicitut inclouen un memoràndum que deu ser redactat pel solicitant, el qual deu estar sustentat, ademés també dels documents i soports aportats.

Els diferents expedients són filtrats successivament per dos autoritats administratives:

  • El Centre d'Archius de Personal Militar (CAPM, antiga Oficina Central d'Archius Militars), situat en Pau: estudia en primera instància els documents aportats, comprova el seu concordancia en l'expedient militar individual i evalua en primera instància el mèrit de la solicitut;
  • Oficina de Condecoracions dels Servicis Centrals del Ministeri de Defensa: pren els expedients que el CAPM va considerar suficientment sòlits per a ser-los comunicats i ho estudia en comissió. Esta és la mateixa oficina que maneja les nominacions per a les órdens nacionals i la Medalla Militar. Si la decisió és positiva, el nom del solicitant s'afig a l'orde ministerial que concedix el premi, que es presenta al Ministre de Defensa per a la seua firma. El destinatari és informat per correu i despuix rep el seu diplomar.

Els decrets del Ministeri de la Defensa en els que es pot otorgar la Creu de Combatent Voluntari, ademés de les llistes nominals dels destinataris per conflicte, es publiquen en el Bolletí Oficial de Condecoracions, Medalles i Recompenses (BODMR) de la República Francesa.

Notes i referències

  1. ↑ Décret n° 81-844 du 8 septembre 1981 relatif à la croix du combattant volontaire
  2. ↑ 2,0 2,1 «Articles R352-2 à D352-12 du code dones pensions militaires d'invalidité et dones victimar de guerre.» (en fr). www.legifrance.gouv.fr. Consultat el 2017-10-22.
  3. ↑ Jeant Battini (2010). Guide pratique dones décorations françaises actuelles (en fr), Paris: Lavauzelle, p. pp. 83-86. ISBN 978-2-7025-1514-3.

Vore també

Artículs relacionats


Referències