Crujir d'articulacions
L'acte de crujir les articulacions, també conegut com tronarse els dits, traure's conills o traure's les yucas, significa doblar les articulacions d'una persona per a produir un sò distintiu de crujir o esclat, a sovint seguit d'una sensació de satisfacció o relaixació per a la persona. A voltes es realisa com a part d'un ajust/movilisació conjunta rutinariament realisada per un quiropráctico, osteópata o fisioterapeuta.
Segons la creència tradicional, el crujir de les articulacions, especialment els nuguets, pot provocar artritis i atres problemes en les articulacions. No obstant, l'investigació mèdica encara no ha demostrat de manera concloent una conexió entre el crujir dels nuguets i els problemes en les articulacions a llarc determini. El mecanisme de crujir i el sò resultant són causats per bombetes de cavitaació de diòxit de carbono que sobtadament colapsen parcialment dins de les articulacions.[1]
Causes
[editar | editar còdic]Archiu:Real-Time-Visualization-of-Joint-Cavitation-pone.0119470.s002.ogv
Durant moltes décades, el mecanisme físic que causa el sò de crujir com a resultat de doblar, endoblegar o comprimir les articulacions era incert. Les causes sugerides inclouen:
- Formació de bombetes de gas a mida que l'articulació s'expandix.[2]
- La cavitaació dins de les chicotetes cavitats de buit parcial de les articulacions es formen en el líquit sinovial i després colapsen ràpidament, produint un sò agut.[3][4]
- Estiramiento ràpit de lligaments.[5]
- Els adheriment intraarticulares (dins de l'articulació) es trenquen.[5]
- Descoaptacion articular.
Va haver vàries teories per a explicar el crujir de les articulacions. La cavitaació del líquit sinovial té alguna evidència per a recolzar-ho.[6] Quan es realisa una manipulació espinal, la força aplicada separa les superfícies articulares d'una articulació sinovial completament encapsulada, que a la seua volta crea una reducció de la pressió dins de la cavitat articular. En este entorn de baixa pressió, alguns dels gasos que es dissolen en el líquit sinovial (que es troben naturalment en tots els decorreguts corporals) abandonen la solució, formant una bombeta o cavitat que es colapsa ràpidament sobre sí mateixa, lo que provoca un sò de "clic".[7] Es creu que el contingut de la bombeta de gas resultant és principalment diòxit de carbono.[8] Els efectes d'este procés permaneixeran durant un periodo de temps conegut com el "periodo refractario", durant el qual l'articulació no pot ser "re-crujir", que dura uns vint minuts, mentres que els gasos es reabsorben llentament en el líquit sinovial. Existix alguna evidència de que la laxitud del lligament pot estar associada en una major tendència a la cavitaació.[9]
En 2015, les investigacions varen mostrar que les bombetes permaneixien en el decorregut despuix del crujir, lo que sugerix que el sò de crujir es va produir quan es va formar la bombeta dins de l'articulació, no quan va colapsar.[2] Pero en 2018, un model matemàtic millorat i una major experimentació i simulació varen demostrar que les bombetes de cavitaació solament es varen colapsar parcialment durant el agrietamiento, i varen explicar que els experiments de 2015 observaven les bombetes restants més chicotetes.[1][10][11]
El moviment dels tendons o el teixit cicatricial sobre una prominència (com en el síndrome de cadera en resort) també pot generar un esclafit fort o un esclafit.[5]
Efectes
[editar | editar còdic]
L'afirmació comuna de que crujir els nuguets causa artritis no està respalada per l'evidència. Un estudi publicat en 2011 va examinar les radiografies de mà de 215 persones (de 50 a 89 anys) i va comparar les articulacions d'aquells que s'crujir els nuguets en regularitat en aquells que no ho varen fer.[12] L'estudi va concloure que el crujir dels nuguets no causava osteoartritis de la mà, sense importar quànts anys o en quina freqüència una persona s'crujir els nuguets.[12] Un estudi anterior també va concloure que no hi havia major predomini de l'artritis de la mà de les persones que molt seguit s'crujir els nuguets; no obstant, les crujidores de nuguets habituals tenien més provabilitats d'unflar-se les mans i disminuir la força d'agarre.[13] El crujir habitual dels nuguets es va associar en el treball manual, la mordedura de les ungles, el tabaquisme i el consum d'alcohol, i es va sugerir que ocasionava una deterioració funcional de la mà.[13] Este precoç estudi ha segut criticat per no tindre en conte la possibilitat de factors de confusió, com per eixemple si la capacitat de crujir els nuguets està associada en la deterioració del funcionament de la mà en lloc de ser una de les seues causes.[14]
El mege Donald Unger va fer crujir els nuguets de la seua mà esquerra tots els dies durant més de cinquanta anys, pero no es va crujir els nuguets de la seua mà dreta. No es va formar artritis o atres dolències en cap de les mans, lo que li va valdre el Premi Ig Nobel de Medicina en 2009, una paròdia del Premi Nobel.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dvorsky, George. Simulation May Finally Explain Why Knuckle Cracking Makes That Awful Sound (in (en-US)), Gizmodo.
- ↑ 2,0 2,1 “Real-Clave Visualization of Joint Cavitation” (2015). PLoS ONE 10 (6): 384–390. PMID 25875374.
- ↑ Why knuckle cracking makes a popping sound, and why it might be beneficial, The Daily Telegraph (15 d'abril de 2015). Recuperate le 17 de decembre de 2016.
- ↑ «Cracked it! Scientists solve puzle of why knuckles pop when pulled». The Guardian. Consultat el 20 de setembre de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 “Joint cracking and popping: understanding noises that accompany articular release.” . J Am Osteopath Assoc 102 (5): 283–7. PMID 12033758.
- ↑ Brodeur R. (1995). “The audible release associated with joint manipulation”. J Manipulative Physiol Ther 18 (3): 155–64. PMID 7790795.
- ↑ “Mechanism of action of spinal manipulative therapy” . Joint Bone Spine 70 (5): 336–341. doi:.
- ↑ “'Cracking joints'. A bioengineering study of cavitation in the metacarpophalangeal joint.” (1971). Ann Rheum Dis 30 (4): 348–58. doi:. PMID 5557778.[1]
- ↑ “The Effect of Talocrural Joint Manipulation on Range of Motion at the Ankle” (2002). Journal of Manipulative and Physiological Therapeutics 25 (6): 384–390. doi:. PMID 12183696.
- ↑ «Why Does Cracking Your Knuckles Make Baix Much Noise? Science Finally Has an Answer» (en en).
- ↑ Chandran Suja, V.. “A Mathematical Model for the Sounds Produced by Knuckle Cracking” (En). Scientific Reports 8 (1). doi:. ISSN 2045-2322.
- ↑ 12,0 12,1 “Knuckle cracking and hand osteoarthritis” (2011). J Am Board Fam Med 24 (2): 169–174. doi:. PMID 21383216.
- ↑ 13,0 13,1 “Effect of habitual knuckle cracking on hand function” (1990). Annals of the Rheumatic Diseases 49 (5): 49(5):308–9. doi:. PMID 2344210.
- ↑ Simkin, Peter. “Habitual knuckle cracking and hand function.”. Annals of Rheumatic Disease 49 (11). doi:.
- ↑ «2009 Winners of the Ig® Nobel Prize». Improvable Research. Consultat el 27 de novembre de 2011.
16. ¿Per qué crujir les articulacions? https://purafisioterapia.com/osteopatia-manipulació-vertebral-efectes/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crujido de articulaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.