Croton urucurana

Croton urucurana (Croton urucurana)

El sanc de drago (Croton urucurana Baillon) és una espècie d'arbre de la família de les euforbiáceas.

Descripció

És un arbre natiu suramericà de porte menut a mijà, tronc de corfa fina color castany grisáceo que en ser ferida exuda un làtex color rojós. Fullage vert clar de fulls simples de forma acorazonada, alternes i de vores planes que apleguen a superar els 10 cm de llarc. Les flors són blanquecinas, en espigos menuts.

L'espècie preferix sols humits, és freqüent trobar-la en voltants de cursos d'aigua.

Li'l coneix vulgarmente com a sanc de dragó; urucurá / uruku-ra; copaiba; ivirá caá-vorà; sagna d’ água (Brasil); jawaniney; huachipaeri (Perú); bassa macho; pal de drago; huambo; tapa roja; telandilla; zangrado.

Orige del nom

El nom "sanc de drago" es deu al làtex que exuda i es remonta a la colonisació dels espanyols en Amèrica, quan en les primeres expedicions de reconeiximent d'espècies vegetals es varen identificar alguns arbres que exudaban una resina similar a la denominada "sanguis draconis" en el Vell Món. Posteriorment es va determinar que dites espècies pertanyien al gènero Croton.

Usos

El làtex que sua té aplicacions en la medicina popular per al tractament de les ferides i úlceres cutànees. La sanc de drago és una medicina molt popularisada en Perú, Equador i Colòmbia que es pot trobar en mercats, fires artesanals i comerços naturistes.

Morfologia

El gènero Croton està conformat per arbusts o arbres menuts i mijans de fins a 25 m; monoicos; en llacor de color groc-rojós; fulls sancers, dentadas, rarament lobuladas; inflorescència en arracades o mechons axilars o terminals; frut esquizocárpico; llavors planes o en una menuda carúncula notòria. És un gènero cosmopolita; en Amèrica Tropical i Subtropical s'han identificat unes 400 espècies, vàries de les quals són venenoses i unes atres tenen aplicació mèdica.

Hàbitat i cultiu

En la Regió Amazónica, especialment en Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i també en Argentina,Paraguay es coneixen en el nom de "sanc de drago" a unes poques espècies de Croton productores d'una resina de color sagne en la que s'han identificat vàries propietats medicinals. En Colòmbia s'obté la resina especialment de C. funckeanus, que és un arbre menut de 3 a 5 m d'altura; en l'Equador de C. lechleri, que és un arbre de fins a 25 m d'alt en un tronc de 40 a 50 cm de diàmetro conegut entre els quichuas com "lan huiqui" i entre els cofanes com "masujin". En el Perú s'han reportat cinc espècies de Croton designades popularment com "sanc de drago", de les quals dos han rebut especial atenció per part dels investigadors: C. palanostigma Klotsch i C. lechleri Muell. Arg. En Bolívia C. draconoides Muell. Arg., coneguda com "sanc de drago" en Pando i Beni, és un arbre menut en llacor groc-rojosa usada com cicatrizante i per al dolor d'estòmec i fege (García Ventre, 1992,II: 91-93; Neill, 1988; Pérez et al., 1988; Killeen et al., 1993: 297-299).

És molt comú en la vall aluvial del gran Riu Paraná. En algunes ciutats ubicades en illes i rieres del Paraná Mig, com la subtropical Santa Fe, li'l veu en parcs i jardins pel seu fullage.CR

Taxonomia

Croton urucurana va ser descrita per Henri Ernest Baillon i publicat en Adansonia 4: 335. 1864.

Etimologia

Vore: Croton

urucurana: epítet

Sinonímia

• Croton dracona Larrañaga
• Croton paulinianus Müll.Arg.
• Croton succiruber Parodi
• Croton urucurana var. albidus Müll.Arg.

• Croton urucurana var. draconoideus Müll.Arg.
• Oxydectes pauliniana (Müll.Arg.) Kuntze
• Oxydectes urucurana (Baill.) Kuntze

Enllaços externs

• http://arbolesdelchaco.blogspot.com/2008/08/sangre-de-drago.html
• https://web.archive.org/web/20090721151605/http://www.siamazonia.org.pe/archivos/publicaciones/amazonia/libros/28/28000008.htm#I51
• http://www.iiap.org.pe/publicaciones/folias/folia%209/Folia%209%20Nº%201-2.pdf
• Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.