Cromatografía en paper

Eixemple d'cromatografía en paper de clorofila (obtinguda de fulls d'espinac) en un solvent orgànic

La cromatografía en paper és un procés molt utilisat en els laboratoris per a realisar anàlisis qualitatius, ya que, pese a no ser una tècnica molt potent, no requerix de cap tipo d'equipament.

La fase estacionaria està constituïda simplement per una tira de paper filtre. La mostra es deposita en un extrem colocant chicotetes gotes de la solució i evaporant el dissolvent. Després el dissolvent amprat com a fase mòvil es fa ascendir per capilaridad. Després es coloca la tira de paper verticalment i en la mostra d'avall dins d'un recipient que conté fase mòvil en el fondo.

Despuix d'uns minuts quan el dissolvent deixa d'ascendir o ha aplegat a l'extrem es retira el paper i es deixa secar. Si el dissolvent elegit va ser adequat i les substàncies tenen color propi es voran les taques de distint color separades. Quan els components no tenen color propi el paper se somet a processos de revelat.

Hi ha varis factors dels quals depén una cromolitografía eficaç: l'elecció del dissolvent i la del paper de filtre.

Un eixemple podria ser que utilises un péntol de paper i li faces punts de colors en plumones permanents i li poses un llapis del costat a on no estan els punts de colors (açò et servirà com a soport), despuix en un got posa alcohol i coloca la tira de paper en el llapis horisontalment en la part de dalt per a que el paper no caiga i tens que esperar per a que l'alcohol faça efecte en el paper, lo que succeirà és que als punts de colors se'ls faran unes chicotetes llínees cap a dalt.

Història

El descobriment de la cromatografía en paper en 1850 Friedrich Ferdinand Rungepor. i el també bioquímic anglés Richard Laurence Millington Synge (1914-1994) va proporcionar, per primera volta, els mijos d'explorar els constituents de plantes i per a la seua separació i identificació. Va haver una explosió d'activitat en este camp a partir de 1945.