Cristianisme ortodox en Espanya
El cristianisme ortodox en Espanya està associat als immigrants de Grècia, Romania i Sèrbia. El número total de fidels, per l'alta liquidea d'estos grups, és difícil d'estimar.
Història
[editar | editar còdic]
L'Iglésia hispànica va ser part de l'Iglésia Ortodoxa Catòlica no dividida durant els primers 10 sigles de la seua història fins al Gran Cisma de 1054. Des de llavors Espanya s'ha mantingut baix l'influència de l'Iglésia de Roma, la qual es va separar dels atres antics patriarcats ortodoxos.
La presència de cristians ortodoxos en l'Espanya va ser escassa en la primera mitat del XX, llimitant-se, en alguna excepció, a l'existència de residents immigrants en aquell llavors, pero sense aplegar a constituir-se com a comunitats de forma estable i contínua.
Posteriorment, en Madrit es va iniciar una incipient comunitat d'orige grec que va acollir a residents ortodoxos d'atres nacionalitats. En Barcelona, un chicotet grup d'orige grec era visitat en Nadal i Pasqua per un sacerdot itinerant. Més alvance un sacerdot rumà es va establir en Madrit, servint a un chicotet grup de fidels d'esta nacionalitat.
A principis dels anys 1970, es va establir en Barcelona una comunitat estable, integrada per membres naturals del país i algunes famílies d'orige rus i rumà. Les edicions, publicacions, i les referències tradicionalment ortodoxes eren escasísimas per no dir inexistents i esta comunitat va tindre que estretir vínculs d'amistat i comunió en la Fraternité Orthodoxe en Europe Occidental i en el Institute de Theologie Orthodoxe Saint Serge de París.
Actualment, els diferents Patriarcats històrics s'han establit en el país, aglutinant les diferents procedències ètniques dels fidels, constituïdes en parròquies estables en les seues organisacions pertinents.[1] El número d'adeptes ortodoxos va començar a aumentar a principis de la década de 1990, quan Espanya va experimentar una afluència de treballadors migrants d'Europa de l'Est. En el conjunt de l'Estat es poden contabilisar a dia d'hui, aproximadament, un milló de fidels ortodoxos. La nacionalitat dominant entre els adeptes ortodoxos espanyols és la rumana (aproxidamamente, residixen uns 670.000 rumans en territori espanyol), seguits dels búlgars ( 120.000), ucranians ( 110.000) russos ( 80.000), moldavos( 20.000), georgians ( 18.000) i uns atres.[2]
La Comunitat Grega de Madrit i la Comunitat Ortodoxa de Barcelona, gogen de la “Notòria Arraïlada”, otorgat pel Ministeri de Justícia. Recentment, este reconeiximent ha segut fet extensiu a les demés Comunitats Ortodoxes canòniques existents en el territori espanyol.
Recentment s'ha constituït l'Assamblea de Bisbes Ortodoxos d'Espanya i Portugal, orgue d'interlocució en l'Estat i referent de la plena Canonicidad de les Comunitats i Clero existents.
En el moment actual, els Patriarcats de Sèrbia, Moscou, Bulgària, Romania, Geòrgia i Constantinopla posseïxen comunitats en el territori estatal en els seus respectius Bisbes diocesans, alguns d'ells residents en el país.[1]
Les comunitats cristianes ortodox en Espanya conten cada volta en més fidels de nacionalitats occidentals com Espanya, alguns països hispanoamericans i de parla anglesa.
Activitat científica i cultural
[editar | editar còdic]En Barcelona hi ha un centre colaborador del parisenc Institut Saint-Serge de Teologia Ortodoxa, l'Escola de Teologia Sant Gregori Palamàs. En la mateixa ciutat i en Alacant hi ha tallers de pintura d'icons.
Vore també
[editar | editar còdic]- Sacra Metròpolis d'Espanya i Portugal
- Bisbat ortodox rumà d'Espanya i Portugal
- Conferència episcopal ortodox d'Espanya i Portugal
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Díez de Velasco, Francisco, ed., Les iglésies ortodoxes en Espanya, Madrit, Akal 2015 ISBN 978-84-460-4083-5
- Díez de Velasco, Francisco, ed., Les iglésies ortodoxes en Espanya: reptes i perspectives, Madrit, Edicions Clàssiques 2020 ISBN 978-84-7882-858-6
- Histoire de l'Église orthodoxe en Europe occidentale au 20i siècle, Dialogue entre orthodoxes, Paris, 2005, ISBN 83-89396-16-5
- Kiminas, Demetrius (2009). The Ecumenical Patriarchate: A History of Its Metropolitanates with Annotated Hierarch Catalogs, Wildside Press LLC.
- Torres Gutiérrez, Alejandro, coord., Estatut jurídic de les Iglésies Ortodoxes en Espanya. Autonomia, llímits i propostes de lege ferenda, Madrit, Dykinson 2020 ISBN 978-84-1377-030-7
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 http://www.iglesiaortodoxa.es/index.php?lan=es&area=contenido&pagina=ortodoxia_en_espana
- ↑ http://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t20/e245/p04/provi/l0/&file=00000008.px (Senyes actualisades a 1 de giner de 2019)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristianismo ortodoxo en España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.