Cristals bidimensionales
Els cristals bidimensionales ací descrits han segut investigats pel físic chilé-alemà Mario Markus [1] [2] [3] i poden ser un complement en classes de física o química realisades en coleges. Creixen baix un microscopi sobre un portaobjetos de vidre, generalment dins de pocs minuts per un mecanisme anàlec a les „flors de gèl“ o el „gebre“ en les finestres,. Per això, diferixen dels cristals que creixen en tres dimensions en una solució saturada.
Les formes dels cristals varien segons el solvent (per eixemple aigua o etanol), la temperatura, la humitat, la gruixa de la solució i la concentració del solut.
Comparació en cristals en tres dimensions
[editar | editar còdic]Cristals en tres dimensions tenen formes simètriques, per eixemple gavetes o octaedres, que se solen vore en joyes Es formen per enllaç seqüencial de les molècules, les quals permaneixen en les posicions més estables. Molècules adherides en poca estabilitat deuen tindre temps per a desprendre's del cristal. Açò requerix que la formació del cristal precise de temps llarcs: hores, dies o més. Contràriament , les cristalisació bidimensionales descrites ací transcorren en temps extremadament curts, perque la capa de solució aplicada sobre vidre se seca ràpidament.
A diferència dels cristals en tres dimensions, cap cristal bidimensional és igual a un atre. Açò es deu a que el moviment de les molècules en la solució és caòtic i no hi ha suficient temps per a desprendre adheriment inestables i azarosas. Això sí que en alguns casos el temps és suficient per a adheriment ordenats, per lo que resulta una mescla d'orde i caos.
Procediment
[editar | editar còdic]- Pesar la cantitat necessària de la substància (o de les substàncies si es tracta d'una mescla).
- Dissoldre la(s) substància(s) en aigua o un atre solvent, regirant. Calfar si fora necessari.
- Colocar una gota de la solució en una pipeta en el centre del portaobjetos. Es pot botar el següent punt 4 si la gota de solució (per eixemple 50 milílitros) s'escampa fàcilment sobre el portaobjetos. Si no és aixina, es procedix com seguix: rosar el portaobjetos en una substància hidrófila, per eixemple en spray antiempañamiento de parabrises. Posar després damunt un mocador de paper i pressionar lleument per a fer desaparéixer la bromera. Deixar secar.
- Si la gota no s'escampa, utilisar una vareta de vidre per a distribuir-la sobretot el portaobjetos.
- Esperar fins que se seque la capa de la solució. Si tarda molt, és útil colocar i pressionar uns cristals del solut en la vora.
- Moure el portaobjetos baix el microscopi fins a descobrir un enquadrament interessant (generalment al voltant d'un milímetro per un milímetro) utilisant transmissió i no reflexió de llum. En general s'obtenen figures en valors gris.
- Fotografiar. En un algoritme adequat, com GIMP, es poden canviar els valors de gris en colors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mario Markus: Scientia et Ars, Edicions UC, 2019, ISBN 978-956-14-2469-2 (en espanyol)
- ↑ Mario Markus: Bildkraft der Substanzen: 2D-Kristalle zoom Selbermachen, Arnshaugk Verlag, Neustadt 2017, ISBN 978-3-944064-77-2. (en alemà)
- ↑ Mario Markus: Zweidimensionale Kristalle, MNU (Mathematischer und Naturwissenschaftlicher Unterricht) 3 (2018) pp. 195-205 (en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristales bidimensionales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.