Criptografia sense certificats
Introduïda en 2003 per al-Ryiami i Paterson[1] la criptografia sense certificats o CLC (acrònim de Certificateless Cryptography) va ser introduïda per a resoldre el problema principal de la criptografia basada en certificats: La PKG pot sifrar i de dessifrar. No obstant resoldre este problema no té que implicar la sobrecàrrega que la gestió dels certificats produïx en la criptografia tradicional de clau pública en PKI. En CLC, una parcialment confiable autoritat anomenada KGC (acrònim de Key Generation Center) genera una clau privada per a cada usuari a partir de la seua cadena d'identitat i la seua clau privada mestra usant criptografia basada en identitat. Pero la KGC no té la clau privada completa i per tant no pot sifrar i firmar per l'usuari. Per a construir la clau privada l'usuari genera un valor aleatori que té que mantindre secret i totes les operacions criptogràfiques de l'usuari seran a partir de la clau privada construïda a partir d'eixe valor aleatori secret i la clau parcial generada per la KGC.
La clau pública de l'usuari és calculada per est a partir de paràmetros públics del KGC i el valor secret triat. Per tant en CLC no es necessita un certificat adicional per a publicar la clau pública dels usuaris. Una desventaja d'açò és que l'informació de l'identitat ya no forma part de la clau pública.
Per a sifrar un mensage a un atre usuari es necessiten tres informacions: La clau pública del destinatari del mensage, l'identitat i informació pública de la KGC
Tant el dessifrat o CLE (acrònim de Certificateless Incryption) com la generació de la firma o CLS (acrònim de Certificateless Signature) requerixen la clau privada.
Referències
- ↑ Sattam S. Al-Riyami and K.G. Paterson. Certificateless Public-Key Cryptography. Advances in Cryptology – ASIACRYPT 2003, LNCS 2894:452–473. Springer-Verlag,2003.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptografía sin certificados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.