Crichtonita
La crichtonita és la forma mineral d'un òxit múltiple de fòrmula química (Sr,La,Ce,I)(Tu,Fe3+,Mn)21O38. Va ser descoberta pel comte J. L. de Bournon en 1788; en 1813 li va assignar el nom de craitonita, en honor al mege escocés Alexander Crichton (1763-1856), qui li va proporcionar les mostres del mineral. La diferència ortogràfica va ser un intent de reproduir la pronunciació del nom de Crichton per als llectors francesos.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]La crichtonita és un mineral negre opac de lluentor metàlica o apagat. Té durea entre 5 i 6 en l'escala de Mohs, comparable a la del apatito o ortoclasa, i una densitat de 4,46 g/cm³.[2] En calent, és molt soluble en àcit clorhídric concentrat.[3]
Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica. El seu contingut en TiO2 és d'aproximadament el 62%, en Fe2O3 entre l'11 - 21%, LLEIG entre el 8 - 13% i SrO aproximadament el 4%. La seua fòrmula empírica correspon a Sr0.7La0.2Ce0.1I0.1Pb0.1Tu14.1Fe2+3.1Fe3+2.6Mn3+0.7O38. En menor mida pot contindre urani i tori, lo que li convertix en un mineral radiactiu.[2] És el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la crichtonita).[1]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La crichtonita es presenta en forma de cristals romoboédricos allargats, de fins a 2 cm de llongitut. Li la troba en vetes de fissures de tipo alpí, freqüentment associada en cuarzo i clorita.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Crichtonite (Mindat.org)
- ↑ 2,0 2,1 Crichtonite mineral data (Webmineral)
- ↑ Crichtonite (Mineralienatlas)
- ↑ «Crichtonite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016. Consultat el 23 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crichtonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.