Creu d'Iñigo Arista
La Creu d'Iñigo Arista és el nom que rep la figura d'una creu patada apuntada en el seu braç inferior. L'atribució d'est emblema a Íñigo Arista, primer rei de Pamplona, és infundada, i es deu a Jerónimo Zurita (1512-1580). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'Edat Moderna, i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Orige i llegenda[editar | editar còdic]
Fon l'historiador Jerónimo Zurita (1512-1580) qui, en los Anales de la Corona de Aragón terminats de publicar en l'any 1579, nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de Navarra Sancho III el Major i es convertí en l'any 1035 en el primer rei d'Aragó, heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de Sancho Ramírez, fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'Edat Moderna s'associà a l'emblema de la carrasca de Sobrarbe,[1] distinta de la creu que amprava son pare de signum regis.
Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de Pere IV el Cerimoniós, afirma que esta creu fon la divisa personal o signum regis de Ramir I en els documents, puix este amprava una creu patada per a firmar.
Evidències historiogràfiques[editar | editar còdic]
No n'hi ha constància de l'us heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al sigle XIV. De fet, en época de Ramir I (sigle XI) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en França cap a l'any 1120 i aplegaren a la Península Ibèrica a mitan XII.
Per atra part, en el Monasteri de San Juan de la Peña, prop de Jaca, en el Panteó Real manat construir per Carles III en el sigle XVIII, es representen els símbols de l'història d'Aragó, incloent la Creu d'Iñigo Arista.
Est escut d'armes figura en el segon quart de l'escut oficial de la Comunitat autonònoma aragonesa, aixina com en l'emblema de la Real Maestrança de Cavalleria de Saragossa.
Vore també[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- FATÁS, Guillermo y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
- REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, Aragón en sus escudos y banderas, Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.
- ↑ «Dinero jaqués». Glosario numismático.