Creació de llocs
La creació de llocs (placemaking en anglés) és un terme urbanístic que referix a la planificació, disseny i gestió d'espais públics que favorixquen la vitalitat urbana, aixina com també la salut, la felicitat i el benestar de les persones.
L'idea està relacionada en la creació d'espais públics que atraguen i incentiven la permanència de les persones i no siguen tan sol un lloc de trànsit.
Les idees darrere del concepte de creació de llocs o placemaking, es varen originar en la década de 1960, quan escritors com Jane Jacobs i William H. Whyte varen oferir idees innovadores sobre el disseny de ciutats que atenien a les persones i no solament als automòvils i centres comercials. El seu treball es va centrar en l'importància dels barris animats i els espais públics acollidors. Jacobs va advocar per la "propietat ciutadana" dels carrers a través de l'ara famosa idea dels "ulls en el carrer". Whyte va emfatisar elements essencials per a crear vida social en els espais públics.[1]
Orige del terme
El terme va escomençar a ser utilisat en la década de 1970 per arquitectes paisajista, arquitectes i planificadores urbans per a descriure el procés de creació de places, parcs, carrers i passejades marítimes que atragueren a la gent per ser plaenters o interessants. El paisage a sovint juga un paper important en el procés de disseny. El terme placemaking encoraja, a les disciplines involucrades en el disseny de l'entorn, a treballar juntes en la busca de qualitats que cada una d'elles per sí sola no pot conseguir.cita requerida
Bernard Hunt, de HTA Architects va senyalar que: "Tenim teories, especialitats, reglaments, exhortacions, proyectes de demostració. Tenim planificadores. Contem en ingeniers vials. Tenim us mixt, tinença mixta, arquitectura, arquitectura comunitària, disseny urbà, estratègia de barri. Pero lo que sembla haver succeït és que simplement hem perdut l'art de crear llocs; o, dit d'un atre modo, hem perdut el simple art de fer llocs. Som bons alçant edificis, pero som mals creant llocs".cita requerida
Jan Gehl va dir: "Primer la vida, després els espais, després els edificis; mai funciona al revés"; i "En una societat cada volta més privatizar en cases, automòvils, computadores, oficines i centres comercials privats, el component públic de les nostres vides està desapareixent. Cada volta és més important fer que les ciutats siguen atractives, per a que pugam conéixer als nostres conciutadans cara a cara i experimentar directament a través dels nostres sentits. La vida pública en espais públics de bona calitat és una part important d'una vida democràtica i una vida plena.” [2]
Els escrits del poeta Wendell Berry han contribuït a una comprensió imaginativa del lloc i a la creació de llocs, particularment en referència a l'ecologia i economia locals. Ell escriu que, "Si lo que veem i experimentem, si el nostre país no es torna real en l'imaginació, llavors mai podrà tornar-se real per a nosatres, i estarem separats d'ell per a sempre. . . L'imaginació és una força particularizadora i local, nativa al sol baix els nostres peus".
En els últims anys, la creació de llocs s'ha aplicat àmpliament en el camp de la Gestió Deportiva i l'indústria del deport. A sovint, l'idea de la creació de llocs se centra en el desenroll immobiliari urbà, centralisat entorn a un estadi o districte deportiu.
Principis de la creació de llocs
Segons Project for Public Spaces,[3] la creació d'espais exitosa es basa en onze principis bàsics:
La comunitat sap qué és lo millor
Un aspecte important de la creació d'espais és tindre en conte els aportes de les persones que més utilisaran l'espai públic, és dir, la comunitat a la que es destina l'espai públic. Açò és important, en quant és provable que els membres de la comunitat tinguen informació útil sobre cóm funciona (o deuria funcionar) dit espai, aixina com una perspectiva històrica de l'àrea i una comprensió de lo que els importa i lo que no a atres membres de la comunitat.
Llocs, no dissenys
La creació d'espais no es tracta solament de dissenyar un parc o plaça en una circulació peatonal eficient. Implica tindre en conte les interrelacions entre els minoristes, els venedors, els servicis proporcionats i les activitats que tenen lloc en l'espai, i després ajustar l'espai en canvis en el paisage, adició d'assents, etc., per a fer que tots eixos elements encaixen. El resultat final deu ser una unitat cohesiva que creu major valor per a la comunitat que la simple suma de les seues parts.
La creació d'espais és un esforç grupal
Els socis per al respal polític, financer i intelectual són crucials per a fer desapegar un proyecte de millora de l'espai públic. Estos socis poden ser individus, institucions privades o municipals, museus i escoles.
Fer i actuar segons les observacions
En observar cóm s'usa un espai públic, és possible obtindre una comprensió de lo que li agrada i lo que no a la comunitat, el qual es pot utilisar per a evaluar qué activitats i comoditats poden faltar en l'espai. Inclús en acabant de que s'haja construït un espai públic, l'observació és clau per a gestionar-ho adequadament i millorar-ho per a adaptar-se millor a les necessitats de la comunitat a lo llarc del temps.
Visió
De la mateixa manera que en molts atres tipos de proyectes, un proyecte de creació d'espais requerix una visió per a tindre èxit. Esta visió no deu ser dissenyada per una sola persona, sino que deu ser la concepció agregada de tota la comunitat.
Paciència
Un proyecte de creació d'espai no ocorre de la nit al matí. No es deu perdre l'ànim si les coses no ixen exactament com es varen planejar al principi, o si el progrés sembla anar llent.
Triangulació
La triangulació, en poques paraules, és l'ubicació estratègica de les comoditats, de manera que fomenten l'interacció social i s'usen en més freqüència. Per eixemple, si la sala de llectura infantil d'una biblioteca nova s'ubica junt a un parc infantil en un parc i s'agrega un quiosc de menjar, hi haurà més activitat que si estes instalacions estigueren ubicades per separat.[3]
Ignorar als detractors
Que no s'haja fet no significa que no es puga fer. Lo que sí significa és que hi ha poques persones, ya siga en el sector públic o privat, que tenen el treball de crear espais.
La forma recolza a la funció
El factor de forma d'un espai públic deu formular-se tenint en conte les seues funcions previstes.
Els diners no deuria ser un problema
Si l'establiment de rets i el treball en equip s'han eixecutat correctament, el sentiment públic cap al proyecte deuria ser lo suficientment positiu com per a passar per alt el seu cost monetari.
La creació d'espais és un procés continu
La creació d'espais mai es termina. Es poden fer ajusts menors per a millorar l'utilitat de l'espai per a la seua comunitat en el temps. Ademés, les instalacions i les comoditats deuen ser mantingudes regularement.
Vore també
Referències
- ↑ «What is Placemaking? &#; Project for Public Spaces». Pps.org. Consultat el 2012-08-15.
- ↑ /http://www.pps.org/reference/jgehl/
- ↑ 3,0 3,1 «[1]», Project for Public Spaces. Consultat el 2017-03-29 (en en-US).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Creación de lugares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.