Cray XK7
El XK7 és una plataforma de supercomputadora produïda per Cray, llançada el 29 d'octubre de 2012. El XK7 és la segona plataforma de Cray en usar una combinació d'unitats centrals de processament ("CPUs") i unitats de processament gràfic ("GPUs"); esta arquitectura híbrida requerix un encare diferent en la programació sobre les supercomputadoras que solament usen CPU. Els laboratoris que usen màquines XK7 realisen tallers de capacitació per a entrenar als programadors en els nous llenguages de programació necessaris per al XK7. La plataforma és usada en el Titan, la supercomputadora més ràpida del món en novembre de 2012, segons l'organisació TOP500. Atres clients inclouen Centre Nacional Suís de Supercomputación, el qual té una màquina en 272 nodos, i Blue Waters, que posseïx una màquina en nodos XE6 i XK7 en lo que alcança un rendiment d'aproximadament 1 petaFLOPS (1015 operacions de menge flotant per segon).[1]
Descripció
El XK7 és escalable fins a 500 gabinets, cada u contenint 24 blades; cada blade conté 4 nodos (1 CPU i 1 GPU per nodo).[2] Les CPU disponibles són Opteron série 6200 Interlagos, de 16 núcleus, i les GPU són Nvidia Tesla serie K20 Kepler.[2] Cada CPU pot anar emparellada en 16 o 32 GB de memòria Error-correcting code (ECC) mentres que les GPU tenen 5 o 6 GB de memòria ECC, depenent del model de GPU usada.[2] Els nodos es comuniquen entre sí per mig del Gemini Interconnect; cada CI Gemini treballa en 2 nodos en una capacitat de 160 GB/s.[2] Depenent dels components usats, un gabinet complet pot consumir entre 45 i 54,1 kW d'electricitat, la qual es convertix en calor, per lo que els gabinets deuen ser gelat, tant per mig d'aigua o per aire.[2]
Les màquines basades en XK7 corren en el sistema operatiu Cray Linux Environment, el qual incorpora SUSE Linux Enterprise Server.[2] El còdic per a una màquina XK7 pot ser escrit en varis llenguages de programació. L'arquitectura híbrida requerix una programació diferent a l'usada en supercomputadoras convencional que solament usen CPU; Oak Ridge National Laboratory i el Centre Nacional Suís de Supercomputación mantenen tallers de capacitació per a educar als investigadors en el nou enfocament de programació.[3][3]
Us
La plataforma XK7 va ser anunciada el 29 d'october de 2012 per a coincidir en la finalisació del Titan en el Oak Ridge National Laboratory (ORNL).[4] Titan té 18.688 nodos XK7, cada u contenint una CPU Opteron 6274 en 32 GB de memòria i una GPU K20X en 6 GB.[5] La computadora té un capacitat màxima teòrica de 27,1 petaFLOPS pero en el benchmark LINPACK usat per l'organisació TOP500 es va obtindre una velocitat de 17,59 petaFLOPS, suficient per a alcançar el primer lloc en la llista de novembre de 2012 list.[6][7] Titan consumix 8,2 MW d'electricitat i és tercer en la llista de Green500, la qual classifica a les supercomputadoras per la seua eficiència energètica.[8]
El National Center for Supercomputing Applications (NCSA) en Illinois té una màquina, Blue Waters, usant una combinació de nodos Cray XE6 i XK7. La màquina té 3.072 nodos XK7 i 22.752 nodos XE6.[9] Cada nodo XE6 té dos Opteron 6276 i 32 GB de memòria per CPU.[10] Els nodos XK7 tenen CPU Opteron 6276 en 32 GB de memòria i un GPU K20X en 6 GB.[10] Blue Waters va alcançar més de 1 petaFLOPS en el benchmarks, no obstant els administradors del proyecte no creuen en la rellevància del benchmark LINPACK usat per l'organisació TOP500, per lo que no es varen enviar els resultats per a la classificació.[9]
La computadora del Centre Nacional Suís de Supercomputación, cridada Todi, va ser actualisada a XK7 el 22 d'octubre de 2012.[11] Todi té 272 nodos en CPU Opteron 6272 en 32 GB de memòria i GPU K20X en 6 GB.[12][13] Todi té una velocitat pique teòrica de 393 teraFLOPS i va alcançar 274 teraFLOPS, ocupant el lloc 91 de la llista de novembre de TOP500.[13] Todi consumix 122 kW i ocupa el quart lloc, un per baix de Titan, en la llista Green500 de novembre de 2012.[8][13]
Referències
- ↑ «Blue Waters petascale supercomputer now in friendly user phase». Outlook Séries. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Cray XK7 Specifications». Cray. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2013. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Introduction to OpenACC and CUDA Programming on the Cray XK7 Platform». Swiss National Supercomputing Centre. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ «Cray Launches XK7 Hybrid Super with Titan Debut at ORNL». Inside HPC. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ «Introducing Titan». Oak Ridge Leadership Computing Facility. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «ORNL Supercomputer Named World’s Most Powerful». Oak Ridge Leadership Computing Facility. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «Novembre de 2012». TOP500. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ 8,0 8,1 «Heterogeneous Systems Re-Claim Green500 List Dominance». Green500. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2013. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ 9,0 9,1 «One Year Later: Delivering Sustained Petascale Science». National Center for Supercomputing Applications. Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2013. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ 10,0 10,1 «Brief Blue Waters System Summary». National Center for Supercomputing Applications. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «Todi Upgrade to Xk7». Swiss National Supercomputing Centre. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2013. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «Todi Cray XK7». Swiss National Supercomputing Centre. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2013. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Todi». TOP500. Consultat el 16 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cray XK7» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.