Anar al contingut

Cràters de Riu Quart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cràters de Riu Quart
Archiu:Rio Cuarto - Landsat CAPS 0 229.jpg
Cràters de Riu Quart

Els cràters de Riu Quart són un conjunt de depressió allargades ubicades en el centrosur de la província argentina de Còrdova, cap als {{ |dms-lat=32°52′S |dms-long=64°14′O |dec-lat=-32.867 |dec-long=-64.233 |param=32_52_S_64_14_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, açò és, en les proximitats de la ciutat de Riu Quart.

Respecte a estos cràters es manté encara (decembre de 2006) alguna controvèrsia en relació en el seu orige, encara que en casi plena certea es considera que són d'orige meteorítico astroblema, mantinguts rebujats per efecte eòlic.

Descobriment

[editar | editar còdic]

Estes depressió ubicades principalment en els camps anomenats La Albertina uns 40 km a el NE (-32.881, -64.226) de la ciutat de Riu Quart eren conegudes des de fa molt temps, encara que varen prendre certa rellevància per a la comunitat científica internacional a partir de l'any 1990 quan Rubén Lianza un capità de la Força Aérea Argentina i astrònom aficionat va presentar un reporte astronòmic en el qual es fa menció de depressió tipo cràter allargat en les rodalies de la ciutat cordovesa de Riu Quart. Tals depressió són molt semblants als cràters produïts en els laboratoris quan se simulen impactes d'aerolitos en ànguls molt aguts ( casi tangencials a la superfície a impactar ). Tals tipos de cràters es troben en prou freqüència en astres com la Lluna terráquea, Mart i Venus pero no s'havien vist en tal claritat en l'actual superfície terrestre.

Mostres de material obtingudes en el fondo de les depressió riocuartenses indiquen la presència de materials impactats, havent-se trobat cudols i esquirlas evidentment meteoríticas.
S'han trobat una decena de tals singulars cràters, quatre d'ells de notables dimensions. Un dels cràters, cridat per la seua forma "La Gota" té aproximadament 200 metros d'esgambi i 600 m de llongitut. Dos cràters més amplis, "El Bessó Oriental" i "El Bessó Occidental" tenen abdós un ample aproximat de 700 m i 3,5 km de llongitut; es troben ubicats a 5 km de "La Gota". Un atre cràter important cridat "Conca Nortenya" és aproximadament la mitat de gran que cada u dels Bessons i es troba ubicat a uns 11 km al surest dels Bessons. L'eix llongitudinal de tots estos cràters apunta cap al noreste.

Se supon que per a formar estos cràters s'ha produït un impacte casi rasante d'un o més meteorits.
Quan un meteorit impacta en un àngul de 45° o més graus angulars, els cràters tendixen a ser circulares, en canvi en els de Riu Quart es nota una singularitat.
L'impacte rasante ha format ací cràters pronunciadamente elíptics (prou més que els ubicats en el Camp del Cel) i en una important disseminació de cudols i derrubios. Tal impacte en àngul molt agut ha segut comprovat en simulacions efectuades per mig de dispars de municions i simulació computarizada.
En tals impactes l'objecte que impacta pot tirar entorn trossos curts i grossos ("chunks") d'ell mateixa.

El model computarizado de l'event de Riu Quart sugerix que l'objecte va impactar en un àngul inferior als 15 graus sexagesimals respecte a la superfície terrestre; de tal modo l'energia lliberada hauria segut 30 voltes superior a la del célebre event de Tunguska.

Encara que l'edat d'estos cràters encara en el 2006 no està ben precisada, és provable que es produïren al començament del Holoceno, encara que s'han propost datacions anteriors.


Referències

[editar | editar còdic]