Cota tinctoria

Anthemis tinctoria (Cota tinctoria)

Anthemis tinctoria, o camomila groga, és una espècie del gènero Anthemis de la família dels girasolés (Asteraceae).

Inflorescence.

Descripció

És una planta vivaz bienal, que es presenta en l'àrea mediterrànea i en l'oest d'Àsia. Té un porte de fullage plumoso de fulls verts lluents aromàtiques. Les fulls són serrades i bi-pinnatífidas i suaus en el envés. Les plantes alcancen una altura de 60 cm.

Tenen florés grogues paregudes a les margarites, que es disponen terminalmente en llarcs tallos angulars. Florixen en profusió durant l'estiu.

Usos

No té usos culinaris o comercials, els seus usos són de tipo llimitat medicinal. No obstant produïx un excelent tenyida de color groc davant, i matisos anaranjados que s'usava en el passat en l'indústria.

Taxonomia

Anthemis tinctoria va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 896. 1753.

Etimologia

Anthemis: nom genèric que ve de la paraula grega: «Anthemon» (= flor) després es va transformar en «Anthemis» (= menuda flor) i es referix a les #inflorescència de les plantes. Este nom va ser utilisat pels antics grecs per a indicar una de les moltes espècies de camamirla. El nom científic acceptat actualment (Anthemis) va ser assignat a este gènero per Carlos Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753. En realitat, va anar el botànic toscano Pier Antonio Micheli (1679-1737) qui va propondre originalment el nom d'este gènero en la seua obra Nova plantarum genera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).

tinctoria: epítet latino que significa «utilisada en l'teñir».

Sinonímia

subsp. tinctoria

Anthemis debilis Fed.

Cota tinctoria (L.) J.Gay ex Guss.

Chamaemelum tinctorium (L.) All.

Matricaria tinctoria (L.) Baill.

var. australis R.Fern.

• Anthemis tinctoria var. australis (R.Fern.) Govaerts
• [1]

Noms comuns

Esta planta molt popular, té varis noms comuns, com a camamirla de tenyides, camamirla loca, ull de bou, pampillos.

Bibliografia

1. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
4. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.

1. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
2. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.