Karaka (Corynocarpus laevigatus) és un arbre laurifolio i perennifolio en grans fulls lustrosas endèmic de Nova Zelanda, a on es troba dispers principalment en zones costeres, en freqüència formant un component major de boscs costers, no obstant és rarament un arbre dominant. És un arbre típic de laurisilva. El nom comú karaka ve del idioma maorí, i ha format part del terme maorí per a designar el color taronja, el color del frut. Un nom alternatiu, que és poc usat fòra de la jardineria és llorer de Nova Zelanda. En les illes Chatham, se li crida 'Kopi', el seu nom en l'idioma moriori.

Distribució

El karaka està distribuït en moltes zones costeres. A voltes el karaka creix terra adins, usualment com el resultat de la dispersió de les seues llavors per les aus o plantacions maoríes prop d'antics poblats. L'arbre és endèmic de Nova Zelanda, a on la distribució natural no és clara per les plantació extensiva dels maoríes. Els requeriments ecològics de l'espècie, són els propis de la laurisilva i com la majoria de les seues contrapartides laurifolias en el restant del món, és una espècie vigorosa i en una gran capacitat de repoblament en el hàbitat que li és propici. L'arbre és comú en tota l'illa Nort, en l'illa Sur s'estén fins a la península Banks i Okarito, també se li troba en les Three Kings Islands, en l'illa Raoul, illes Kermadec, i en les illes Chatham. En les dos últimes localitats la presència de l'arbre és provablement el resultat de la dispersió per columbiformes o plantacions polinesias. La major part dels botànics accepten que solament és natiu de la mitat nort de l'illa nort.[1]

Descripció

 
La fruta taronja, produïda en estiu, conté llavors altament venenoses

El karaka és un arbre de copa gran i frondosa en el tronc erecto i branques que s'expandixen. Creix a altures de fins a 15 metros i té un tronc robust de fins a 1 metro de diàmetro. Les fulles són vert obscures en el fes i més pàlides en el envés, 50 a 200 mm d'ample i 30 a 70 mm d'ample. Les fulles són brillosas. En hivern i primavera (agost a novembre) produïx panículos amples i erectos de diminutes flors en pecíols de 10-15 mm de llarc. Les flors individuals medixen de 4 a 5 mm de diàmetro, crema-verdosas a blanc apagat o groc pàlit. El frut és una drupa ovoide de 25 a 46 mm de llarc, en la carn de color groc pàlit a taronja, i la llavor és una anou solitària. El frut madura en estiu i autumne, giner a abril.

 
Ilustració

Referències

  1. ↑ New Zealand Plant Conservation Network

Bibliografia