Corts de Montblanch (1640)
Les Corts de Montblanch de 1640 varen ser convocades pero no inaugurades per la Guerra dels Segadores.
Una volta que les anteriors Corts de Barcelona (1632) varen tornar a bloquejar-se, el comte-duc d'Olivares va intentar trobar una solució al no voler renunciar a l'Unió d'Armes. El comte-duc va convocar al virrey, el Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, en Madrit per a traçar un pla per a acabar en esta situació. Varen decidir que la pròxima convocatòria seria en Montblanch, triada pel seu difícil accés, i es va acordar iniciar-les el 15 d'abril de 1640. Olivares no volia que es tornara a repetir un espectàcul com els dos anteriors. Li va escriure al virrey "Lo de les corts és negoci que no convé tractar en elles de més que del remei del govern sense pregàries". L'idea absolutista de la corona i del comte-duc, responsable de les mides de canvi, significaven dur avant un programa que reduiria el poder de les Corts, assimilant-les a les corts castellanes i obtindre aixina una aportació més gran dels catalans sobre necessitats militars.
La convocatòria de les corts de 1640 hauria donat per acabades automàticament les de Barcelona de 1632 i donaria el dret a la ciutat de Barcelona a exigir el cobro de totes les rendes de la Corona a Catalunya. En això i els successos en Catalunya en 1640 que varen acabar en la Guerra dels Segadores varen fer que estes Corts no s'aplegaren a convocar.[1]
Referències
- ↑ Huxtable Elliott, John; Sánchez Mantero, Rafael (1999). Sigle XXI d'Espanya Editors (ed.). La rebelió dels catalans: un estudi sobre la decadència d'Espanya (1598-1640), pp. 345-346. ISBN 9788432302695. Consultat el 21 de novembre de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cortes de Montblanch (1640)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.