Cortinarius vanduzerensis
Cortinarius vanduzerensis és una espècie de fongo descrita com a nova per a la ciència en 1972. Els cossos fructífers del fongo tenen una capa viscosa de color castany obscur que es estrian radialmente o es corrugan profundament en la madurea i alcancen diàmetros de fins a 8 cm. Les làmines en la part inferior del capell són inicialment de color rosat lluent abans de tornar-se de color marró pàlit quan maduren les espores. El talle és de lavanda, medix de 10 a 18 cm de llarc i d'1 a 2 cm de gruixa. El fongo produïx una chafada d'espores de color marró oxidado, en espores individuals que medixen 12-14 per 7-8 µm.
Es desconeix la comestibilidad de l'espècie i s'assembla a fongos venenosos. Es coneix solament en la regió noroest del Pacífic d'Amèrica del Nort, a on creix baix coníferes com el avet, la cicuta i el avet Douglas.
Descripció
[editar | editar còdic]Els cossos fructífers jóvens de C. vanduzerensis estan coberts en un vés-ho universal viscós;[1] la capa de rovina persistix en el capell dels fongos jóvens o en climes humits. La forma del capell és d'ovalada a cònica en el marge inicialment adpresado, expandint-se a àmpliament cònic o alguna cosa aplanado en la seua madurea, alcançant eventualment diàmetros de 3.5-9 cm (1+1⁄2-3+1⁄2 en).[2] El color del capell és inicialment marró castanyer a negre, pero es torna marró més pàlit a mida que madura. La superfície està arrugada o corrugada radialmente, especialment prop del marge. La polpa és pàlida pero pronte pàlida canella. L'olor i el sabor no són distintius. Una gota de solució de FeSO4 (un reactiu comunament utilisat en l'identificació de fongos) aplicada a la superfície de la tapa es tornarà verda oliva.[3]
Les làmines són de color rosat rosat quan són jóvens (en tapes sense obrir), de color marró canella opac en la madurea quan maduren les espores. S'empaqueten molt juntes i són adnatas o anexes. El talle medix de 7 a 20 cm de llarc,[4] d'1 a 2 cm de gruixa,[2] estretit llaugerament fins a la base. És pàlit per dins, pero llentament de color canella a lo manco prop de la base. La superfície del talle té un vel espés de rovina i és de color lavanda a púrpura clar en la part superior, pero més obscur en la part inferior. A voltes, el vel universal es trenca en zones concèntriques sobre el terç inferior del talle.[3]
Es desconeix la comestibilidad del fongo.[5] David Arora menciona que «és massa esvarós per a tindre valor».[6] Tampoc es recomana per la seua similitut en espècies venenoses mortals.[4]
L'estampat d'espores és d'un color marró oxidado. En vista frontal, les espores són àmpliament elíptiques a ovalades( en forma d'ou), mentres que de perfil semblen àmpliament desiguals; tenen dimensions de 12-14 per 7-8 µm. La superfície de les espores està rugosa en barrugues i carixen de poro apical. Les espores contenen dos núcleus.[7] Els basidios (cèlules portadores d'espores en el himenio) tenen quatre espores, una forma àmplia de garrot i un contingut que a sovint es presenta en forma de masses grogues o grànuls quan s'teñir en el reactiu de Melzer. Els queilocistidos (cistidios en la vora branquial) tenen forma de maza, a voltes en una punta que s'estretix abruptament, i medixen 17-26 per 9-15 µm. No hi ha pleurocistidios (cistidios en la cara branquial). El teixit branquial està format per hifes que estan dispostes de forma aproximadament paralela (subparalela); també hi ha presents hifes que contenen greix de color marró a marró anaranjado. La epicutis (capa externa de teixit) del capell està feta d'una herba d'hifes gelatinosas que medixen de 2,5 a 6 µm d'ample; les conexions de subjecció estan absents o són rares en les hifes. Les hifes del vel tenen un ample de 4-8 µm i són hialinas (translúcidas) a grogues quan es monten en una solució diluïda de KOH. Les hifes de la corfa del talle són subparalelas i estan presents pinces.[3]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Smith i Trappe varen notar una similitut en el Cortinarius elatior europeu, pero esta espècie té brànquies violetas al principi.[3] C. collinitis té un capell viscós marró més clar, en bandes glutinosas en el talle que rara volta tenen una tenyida púrpura. Una tercera espècie en este grup, C. cylindripes té un capell de color més clar, a voltes arrugat, i làmines que són de color púrpura pàlit quan són jóvens en vores en flocs.[5] C. stillatitius és una espècie europea relacionada que es troba en boscs de coníferes (a voltes mixts).[8] Una atra espècie glutinosa de color marró obscur en la que C. vanduzerensis podria confondre's en Phaeocollybia spadicea, pero esta espècie té pseudorhiza (un allargament subterràneu del talle) en la base del talle i brànquies que no estan unides al talle.[9]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Cortinarius vanduzerensis és un fongo micorrízico que creix en associació en arbres de coníferes.[10] Els cossos fructífers creixen solitaris, dispersos, en anells o en grups baix d'avets, cicutas,[3][1] i avets de Douglas.[11] El fongo es coneix solament en la regió Noroest del Pacífic d'Amèrica del Nort,[6] incloses les Illes Queen Charlotte en la costa nort de Columbia Britànica, Canadà.[12] Fructifica en autumne i principis d'hivern,[6] o a fins de l'estiu en l'oest de Canadà.[1] La seua freqüència d'aparició s'ha descrit de diverses maneres com «molt comuna,[8] a prou comú»,[6] o «rara» en tots els llocs llevat Oregó.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita en 1972 pels micólogos Alexander H. Smith i James M. Trappe, basant-se en #espècimen que varen trobar en Cascade Head en el comtat de Tillamook, Oregó, en octubre i novembre de 1970.[3] L'espècie també havia segut cridada Cortinarius elatior, pero eixe nom es referix a una espècie europea.[8] Dins del gènero Cortinarius, C. vanduzerensis es classifica en el subgénero Myxacium.[3] Este subgénero inclou espècies en les que tant el capell com el talle són pegajosos com a resultat d'un vel universal glutinoso.[13] Basant-se en la similitut de la seqüència d'àcit nucleico en la regió espaciadora transcrita interna, C. vanduzerensis està estretament relacionada en el C. mucifluus europeu i nortamericà i l'espècie costarricense C. costaricensis.[14]
Un nom comú per a l'espècie és "Cortinarius Puntagut", mentres que el epítet específic vanduzerensis es referix al bosc d'H. B. van Duzer a on es va recolectar originalment l'espècie.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Internet Archive, Helene M. I. (1991). [1], Edmonton, AB : Lone Pine Publishing. ISBN 978-0-919433-47-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Mushrooms of North America».Knopf.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «"The higher Fungi of Oregon's Cascade Head Experimental Forest and Vicinity – I. The genus Phaeocollybia (Agaricales) and notes and descriptions of other species in the Agaricales".».Mycologia.doi:10.2307/3758079.
- ↑ 4,0 4,1 «Field Guide to Mushrooms of Western North America.».Berkeley: University of Califòrnia Press.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Califòrnia Fungi: Cortinarius vanduzerensis». www.mykoweb.com. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 David Arora. [2].
- ↑ «"The number of nuclei in basidiospores of 63 species of ectomycorrhizal Homobasidiomycetes".».Mycologia..doi:10.3852/mycologia.98.2.233.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Mushrooms of the Pacific Northwest: Timber Press Field Guide (Timber Press Field Guides)».Portland, Oregon: Timber Press.
- ↑ «Handbook to Additional Fungal Species of Special Concern in the Northwest Forest Pla. General Technical Report PNW-GTR-572. Part 7: Species Gyromitra montana to Phaeocollybia fallax».United States Department of Agriculture, Forest Service..
- ↑ «"Cortinarius vanduzerensis"». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «"Ectomycorrhizal fungi associated with ponderosa pine and Douglas-fir: a comparison of species richness in native western North American forests and Patagonian plantations from Argentina".».Mycorrhiza.doi:10.1007/s00572-007-0121-x.
- ↑ «"Macrofungi of Haida Gwaii (Queen Charlotte Islands)"». www.geog.ubc.ca. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «"Cortinarius subgenus Myxacium"». www.britmycolsoc.org.uk. Archivat des d'el original, el 2013-11-04. Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «"New Cortinarius species associated with Quercus and Comarostaphylis in Costa Rica"».Canadian Journal of Botany.doi:10.1139/B07-067.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cortinarius vanduzerensis.- Cortinarius vanduzerensis en Index Fungorum (en inglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cortinarius vanduzerensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.