Correu del Orinoco
El Correu del Orinoco va ser un periòdic veneçolà fundat en Ciutat Bolívar —antiga Angostura— que va circular des del 27 de juny de 1818 fins al 23 de març de 1822, durant la Guerra d'Independència de Veneçola.[1] Va ser creat per Simón Bolívar com a orgue propagandístic de la Tercera República de Veneçola i per a contrarrestar l'influència de la Gasseta de Caracas, periòdic al servici de la Corona Espanyola. Considerat entre els primers periòdics de Veneçola.[2]
Història
[editar | editar còdic]"Mane'm vosté d'un modo o un atre una imprenta que és tan útil com els pertrechos", escrivia Bolívar a Fernando Peñalver, que en eixe propòsit es trobava en Trinitat en setembre de 1817. En octubre l'imprenta ya estava en Angostura i el 27 de juny de 1818 eixia al carrer el "Correu del Orinoco", imprés en una màquina moguda a braç i en quatre pàgines impreses en paper de fil, gràcies al com s'ha conservat per a la posteritat. Som lliures, escrivim en un país lliure i no nos proponem enganyar al públic” era el seu lema.[3]
El seu editor, el capità Andrés Roderick va proyectar un format de 31 centímetros d'alt per 32 d'ample per dos columnes fins al número 11 del 5 de setembre. A partir del número 12 es va eixamplar el semanari a 36 per 24 i a tres columnes fins al seu fi, el número 128, que apareix el 23 de març de 1822.[4]
La direcció dels primers 12 números del Semanari va estar a càrrec de Francisco Antonio Zea qui va anar el seu primer redactor. Este va ser reemplaçat per colaboradors de la talla de Juan Germán Roscio, Carlos Soublette, José Rafael Revenga, José Ignacio Abreu i Llima, Manuel Palau Fajardo, entre uns atres.
El periòdic contava en corresponsals en Port Espanya, Trinitat, Cristóbal Mendoza, en Saint Thomas, Vicente Tejera i en Maracaibo, Veneçola, Andrés Roderick, destacant com a colaboradors del periòdic, el propi Bolívar, Fernando Peñalver, Ramón Ignacio Méndez, Antonio Nariño, José María Salazar, Luis López Méndez, Francisco de Paula Santander, Francisco Javier Yanez i José Trimiño. En total es varen editar 133 números: 128 numerats i 5 extraordinaris, corresponent els últims a importants accions militars com les de Boyacá i Carabobo.
El semanari, que apareixia els dissabtes, duya artículs en francés i anglés i informava a les nacions dels guanys militars i polítics de la República de Colòmbia. El Correu oponia a la Gasseta de Caracas les informacions sobre els guanys realistes, va servir d'instrument en les relacions internacionals, va publicar la vida i obra dels héroes de la Revolució, decrets de l'eixecutiu, lleis, bolletins de l'eixèrcit, les proclames de Bolívar, notes de colaboradors estrangers que servien a la cohesió de l'eixèrcit, i tota classe d'informacions sobre la construcció de l'Estat i l'organisació de la guerra.[5] També va incloure extractes de periòdics estrangers i diversos avisos sobre entrada i eixida de bucs. Ademés es varen insertar en el Correu del Orinoco anècdotes, algunes curiositats, poemes, contes i noveles per entregues.[6] Varen colaborar en Andres Roderick els tipografos Thomas Tavernier i Juan Jose Perez. En retirar-se Roderick varen ser titulars de l'imprenta Thomas Bradshaw i William Burrell Stewart. En este últim es va eixercitar com a administrador John Bernard.
En carta a José Antonio Páez el 4 d'agost de 1826, escriuria Bolívar l'utilitat que va vore en este mig "com a artilleria de pensament, educador de masses de hui i demà, portaveu de la creació d'un nou orde econòmic i de l'informació internacional des del punt de vista dels nostres interessos, fiscal de la moral pública i fre de les passions, vigilant contra tot excés i omissió culpable, catecisme moral i de virtuts cíviques, tribunal espontàneu i orgue dels pensaments aliens".[7]
Llegat
[editar | editar còdic]En 1964, Guillermo García Ponce, llavors parlamentari pel Partit Comuniste, va propondre, que el Dia del Periodiste se celebrara el mateix dia en que va eixir per primera volta El Correu del Orinoco.[8] És per això i en commemoració de l'importància que va tindre el Correu del Orinoco, que el 27 de juny se celebra en Veneçola el Dia Nacional del Periodiste.[9]
El 30 d'agost de 2009 es va fundar el Correu del Orinoco, periòdic veneçolà pertanyent al Sistema Bolivariano de Comunicació i Informació.[10] En l'actualitat és considerat un ícono històric del periodisme en Veneçola.[11] En Ciutat Bolívar es troba el Museu Correu del Orinoco podent divisar l'imprenta original del periòdic que data de 1818.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dia del Periodiste: 200 anys de Correu del Orinoco - Expressió lliure, comunicadors per la pau i la democràcia» (en en). www.expresionlibre.org.ve. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 17 de juliol d'àngel té cuca2018.
- ↑ «Una veu incómoda, per Gioconda Sant Blas» (en és-es). talcualdigital.com. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «Correu del Orinoco: La veu del poble, de la llibertat i veritat | YVKE Mundial» (en és). www.radiomundial.com.ve. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «EFEMÉRIDES | Correu del Orinoco complix este 27 de juny 200 anys – Veneçolana de Televisió» (en és-es). vtv.mippci.gob.veu. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 17 de juliol de 2018 (en és-ES).
- ↑ «Correu del Orinoco: Llum de dos sigles» (en és). Panorama. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «Dia Nacional del Periodiste i Aniversari del Correu del Orinoco | InaMujer» (en és-es). www.inamujer.gob.ve. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «OTROS DIARIOS QUE SE VAN, ¿CUÁNTOS MÁS SE IRÁN?» (en en). www.cnpven.org. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «WEB MPPDPSGG (Notícia)» (en és). www.presidencia.gob.ve. Consultat el 17 de juliol de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de juliol de 2018 (en és-ES).
- ↑ 11,0 11,1 «[3]». Consultat el 17 de juliol de 2018 (en és-ES).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]http://www.elcorreodelorinoco.com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Correo del Orinoco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.