Corrent de ressaca

Archiu:Backcomp.gif

Corrent de ressaca

Archiu:Rip current. CAPS 0

Eixemple del mecanisme de la corrent de ressaca o marea roja: l'ona rompedor creua les barres arenenques front a la costa. L'aigua després torna cap a la mar a través d'un obertura entre les barres, creant una ràpida corrent de ressaca.

Una corrent de ressaca o corrent de tornada és una forta corrent superficial (o casi superficial) d'aigua, que retrocedix des de la costa cap al mar. Es genera principalment pel trencament irregular de les onas a lo llarc de la cresta, aplegant bruscament a la plaja en un índex elevat d'energia, desvanint-se després sobre el fondo per a, posteriorment, retornar cap a la mar per un canal a través de les ones.

L'intensitat de les corrents de ressaca depén de l'altura de les ones i de les característiques topogràfiques de la vora, sent ademés reforçades per les corrents de marea, per lo que es fan més perilloses en la bajamar. Estes corrents poden ser visibles o no depenent de l'intensitat de la corrent i del tipo de sediment que es trobe en la plaja.

Perillositat

El perill real de les corrents de ressaca no és el ser arrastrat per elles mar adins, sino la forma en que la persona reacciona: molts banyistes entren en pànic i tracten de nadar contra la corrent, cansant-se en seguida i afonant-se. La clau per a escapar no és nadar contra ella sino en paralel a la vora, escapant d'esta forma, ya que l'esgambi de la zona de ressaca no sol ser de molt més d'uns 10 metros.

Característiques

Les corrents de ressaca tenen característiques molt peculiars que poden ser identificades per mig de l'observació cuidadosa des de terra o més fàcilment des d'un punt alt. Estes corrents tenen l'aspecte de "un riu que s'allunta de la costa"; el color d'este riu és llaugerament diferent i conté bombetes; si dins de la mar hi ha alguns objectes solts com a branques o fem estes corrents ràpidament les atrauen i les allunten de la costa. Es poden identificar quan hi ha una zona a on les ones no trenquen i estan tranquiles. També es poden identificar quan hi ha bromera acostant-se a la costa i bancs d'arena.