Anar al contingut

Corrent de Somàlia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Upwelling current at the Somali coast during Southwest Monsoon.png
Mapa de vents i corrents en la costa de Somàlia.

La corrent de Somàlia és una corrent de frontera oceànica que corre a lo llarc de les costes de Somàlia i Oman en l'oceà Índic occidental i és anàloga a la corrent del Golf en l'oceà Atlàntic.[1] Esta corrent es veu molt influïda pels monsons i és l'únic gran sistema de surgencia que apareix en una frontera occidental d'un oceà. L'aigua que és elevada per la corrent es mescla en un atre sistema de surgencia, creant un dels ecosistemes més productius de l'oceà.[2]

La corrent de Somàlia es caracterisa per canvis estacionals influïts pel monsó del suroest i el monsó del noroest. Durant els mesos de juny a setembre, el càlit monsó del suroest mou les aigües costeres cap al noreste, creant una surgencia costera. L'aigua elevada és duguera mar adins pel transport de Ekman i es fusiona en l'aigua que es du a la superfície per la surgencia de la mar oberta. La chorrada Findlater, una chorrada atmosfèrica estreta de baix nivell, també es desenrolla durant el monsó del suroest, i bufa diagonalment creuant l'oceà Índic, paralel a les costes de Somàlia i Oman. Com a resultat, es crea el transport de Ekman en la part dreta del vent. En el centre de la chorrada el transport és màxim i decreix a la dreta i esquerra en l'increment de la distància. A l'esquerra del centre de la chorrada hi ha menys moviment d'aigua cap al centre que està abandonant, creant una divergència en la capa superior i com a resultat es produïx el fenomen de surgencia (succió de Ekman). Per contrast, a la dreta del centre de la chorrada, més aigua prové del centre que està abandonant, creant un acontenyiment d'afonament (bombeig de Ekman). Esta surgencia en oceà obert en combinació en la surgencia costera causen una surgencia massiva.,[1][2] El monsó del noroest, que apareix entre decembre i febrer, causa un revers de la corrent de Somàlia, movent les aigües costeres cap al suroest. L'aire més fresc causa que l'aigua superficial es refresque i creu una mescla més profunda, duent abundants nutrients a la superfície.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 McCreary, J.P., Kohler, K.E., Hood, R.R., and Olson, D.B. (1996) "A four compartment ecosystem model of biological activity in the Arabian Siga." Progress in Oceanography. 37, 193-240.
  2. 2,0 2,1 2,2 Mann, K.H., Lazier, J.R.N. (2006) "Dynamics of marine ecosystems: biological-physical interactions in the oceans." Oxford: Blackwell Publishing Ltd. ISBN 1-4051-1118-6