Corredor Hornbein
El corredor Hornbein és una de les vies d'accés al mont Everest. Es considera la ruta més difícil per a ascendir a la montanya més alta del món.[1]
L'abisme Hornbein
[editar | editar còdic]En 1963, els escaladors nortamericans Willi Unsoeld i Thomas Hornbein varen intentar aplegar al cim per la cara Sur del Everest. Despuix de partir del camp base, varen alcançar el brot Oest, varen travessar la cara Nort, varen remontar una gran canaleta, varen alcançar el cim via el brot Oest i varen descendir per la ruta normal.[2]
L'última fase de l'ascensió va tindre lloc per l'abisme que prendria el nom de Hornbein. Es tracta d'un alt i escarpado barranc en el costat Nort del mont Everest, en el Tibet, a l'oest del cim, i que s'estén des d'uns 150 metros per baix de la mateixa.
El corredor
[editar | editar còdic]En 1980, els escaladors japonesos Tsuneo Shigehiro i Takshi Ozaki varen obrir una nova ruta, una perfecta llínea directa que travessa els 2.200 metros de la cara Nort i que enllaça en el corredor Hornbein pròpiament dit. Les seues dificultats involucren pendents de neu i gèl de fins a 60° i grau IV° de dificultat en escalada en roca (escala UIAA).[2]
Mentres mils de persones han ascendit per les rutes més accessibles, fins a 2009 el corredor Hornbein només havia segut ascendit en èxit en sèt ocasions, i d'elles només una en el més pur estil alpí, sin ayuda de oxigen, cordes fixes ni porteadores: l'expedició dels suïssos Loretan i Troillet de 1986.[1] [3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Corredor Hornbein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.