Anar al contingut

Corredera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Corredera.
Per a atres usos d'este terme vore Corredera (desambiguació).

En nàutica, una corredera és un aparat destinat a conéixer la velocitat d'una embarcació.[1]

Corredera de barquilla

La corredera tradicional espanyola era una tablilla de fusta en forma d'arc gòtic (per lo que es dia "corredera de barquilla", ya que la forma assemblava una barca) i llastrada en plom en la seua vora inferior per a que surara vertical en l'aigua. La corredera anglosaxona tenia dos costats rectes i el costat inferior curve, de modo que assemblava un sector circular. Per lo demés, el seu us i funcionament eren iguals. Anava subjecta en els tres cantons per tres cordeles que es juntaven a certa distància i que anaven units al cordel de la corredera que anava enrollado en un carretel que es podia subjectar de manera que girara lliurement, per a medir la velocitat (en nucs) del buc en relació en l'aigua. El procediment era com seguix:

Diagrama d'una corredera de barquilla
Un home manejava la corredera i un atre l'ampolleta. El de la corredera la tirava per la popa i deixava córrer la primera part per a que s'estabilisara en l'aigua. El home anava deixant córrer el cordel de la corredera lliurement passant per la seua mà i en sentir el primer nuc cantava "¡marca!" a lo que el de l'ampolleta l'invertia i el temps escomençava a córrer mentres el del cordel anava contant els nucs segons anaven passant fins que el de l'ampolleta, en el moment que acabava de baixar tota l'arena, cantava "¡marca!" i el del cordel ho agarrava fortament i media la fracció de nuc que havia passat des de l'últim i cantava "¡cinc nucs i un quarto!".

Els dos cordeles inferiors de la corredera anaven ben subjectes pero el superior anava encaixat en la corredera en una falca de manera que la súbita tirada la desprenia i la corredera quedava horisontal en l'aigua i es feya més fàcil la recuperació a bordo.

La duració de l'ampolleta era de mig minut més o menys per lo que, ya que una hora té 120 mijos minuts, la distància entre nucs és de 1852 m (una milla nàutica) dividit entre 120, és dir que els nucs estaven espayats 15,43 m (50 peus). La distància exacta entre nucs es calculava per a cada ampolleta en particular. Per a una ampolleta de 30s els nucs que estaven separats 1/120 de milla, i com 30 segons és 1/120 de hora, es podia establir fàcilment la velocitat a l'hora en milles per hora.[2]

Vore també

Referències