Corporació Minera de Bolívia
La Corporació Minera de Bolívia (COMIBOL), és una empresa encarregada d'administrar la cadena productiva de la mineria estatal en Bolívia.
Història
[editar | editar còdic]Va ser creada per Decret Suprem 3196 el 2 d'octubre de 1952.
La seua fundació va antecedir la nacionalisació de les mines de Patiño, Hochschild i Aramayo el 31 d'octubre pel govern de Víctor Pau Estenssoro en el context de la Revolució Nacional. Originalment va reorganisar les empreses dels tres grups nacionalisades en 16 empreses mineres explotant, estany, plom, argent, zinc, wolfram, coure i or.[1] Va ser la principal empresa pública boliviana per moltes décades després de la seua creació sent la principal productora de divises i la major empleadora del país. COMIBOL va jugar un paper important en la capitalisació de Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians (YPFB) en els cinquanta i setanta. A novembre de 2014, COMIBOL era la tercera empresa pública segons ingressos, després de YPFB i l'Empresa Metalúrgica de Vinto.[2]
L'història de COMIBOL, està íntimament lligada als processos de desenroll de Bolívia. El seu inici és el traspàs de les 163 mines distribuïdes en 13 companyies mineres dels barons de l'estany, Patiño, Hochschild i Aramayo en una força laboral de 29 000 persones i un producció de 27 000 tonellades mètriques d'estany.[3]
Durant la Revolució Nacional (1952-1964), COMIBOL va sofrir de la declinació del contingut del mineral, la falta de reserves, l'absència de capacitat administrativa i l'excés de treballadors.[4]
A la mateixa volta, el govern va utilisar a COMIBOL per a generar divises barates i recursos fiscals.[5] Per eixemple, en 1956 COMIBOL va contribuir en 30 millons de dólars a la Corporació Boliviana de Foment i en dèu millons a Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians (YPFB). S'estima que durant el govern de el MNR, COMIBOL va transferir més de 100 millons de dólars a YPFB.[6]
.png)
Com s'observa en el gràfic 1, l'importància relativa del valor de les exportacions de COMIBOL va estar en permanent descens. A partir de la crisis de 1985, el valor de les exportacions de la mineria mijana i el de la mineria chica, com a percentage del valor total d'exportacions, supera a COMIBOL.
Actualment en Catavi es troba l'Archiu històric de COMIBOL.[7]
Empreses
[editar | editar còdic]Empresa Minera Huanuni Empresa Minera Colquiri Empresa Minera Corocoro Empresa Metalúrgica Vinto Empresa Metalúrgica de Karachipampa Empresa Boliviana de l'Ore Empresa Minera Sant Josep Direcció de Mig ambient - DIMA
En 2017, la Gerència Nacional Recursos Evaporíticos deixa d'estar baix tuición de la COMIBOL i del Ministeri de Mineria. Es crea l'Empresa Pública Nacional Estratègica de Jaciments de Liti Bolivians (YLB) que depén del Ministeri d'Energia.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Centre d'Estudis Mineria i Desenroll (CEMYD), 1990, p. 111.
- ↑ «Coy 258 Empreses públiques, ingressos i despeses sense YPFB». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2015. Consultat el 27 de març de 2015.
- ↑ Dunkerley, 1984, p. 58.
- ↑ Zondag, 1968, p. 119.
- ↑ Centre d'Estudis Mineria i Desenroll (CEMYD), 1990, p. 9.
- ↑ Dunkerley, 1984, pp. 62-63.
- ↑ «Archive Històric COMIBOL en Catavi presenta 3 publicacions en la Fira del Llibre en Llallagua» (en és-és). www.comibol.gob.bo. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2019. Consultat el 14 de setembre de 2019.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2019. Consultat el 14 de setembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corporación Minera de Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.